NAU NUA: SUSANA NEGRI

Sons terrenals

Susana Negri ve del cor del sud per fer-nos lliurament d'uns sons terrenals que ella viu de manera intensa. Del tango a la bossanova, la música de l'Amèrica Llatina cobra nova vida en la seva veu acompanyada del seu grup Araca Quartet. Recentment van tocar al Harlem Jazz Club dins la programació del Festival Internacional de Jazz de Barcelona 2012. Artista polifacètica, dansa de la pintura a la cançó de la mà de somnis en canvi permanent de forma però fidels a un mateix fons: el seu lloc al món.

Pintura i música, color, textura i so. Què t'aporta cada element?

Jo sóc una somiadora. Cadascuna de les disciplines em permet crear el meu propi espai, el meu lloc al món, m'allunyo del tedi, de la rutina, de la mort, em dóna alegria la música, conflictes, també la pintura. És el meu món. Cadascuna de les coses que faig m'ajuda a ser qui crec que el creador, l'energia suprema, o allò que se t'acudeixi que ens va crear, va voler que sigués. Si em deixen ...

Tango, bossa nova, bolero. Només et mou el romanticisme?

Doncs ... sí. Més que romanticisme, jo diria que m'agrada la cosa visceral i apassionada d'aquests estils.

Per què creus que són estils viscerals?

Perquè els sentiments transmesos generalment en la música del Brasil i en el tango, ho són. Vénen de la música negra, d'una cultura molt terrenal

Quins són els teus referents com a autors?

Encara que sembli molt boig, a més de la música de Chico Buarque o Caetano Veloso, Eladia Blázquez, Astor Piazzolla, sóc una fanàtica i profunda enamorada de l'obra del recentment desaparegut Luis Alberto Spinetta. Un Déu.

Creus en Déu (Spinetta a part)?

Crec en quelcom així.

Quin és l'aspecte diví que et sedueix de Spintetta?

La seva genialitat. El seu poder de generar un estil propi, de ser referent per a diverses generacions de sud-americans. La seva extrema primesa, el seu aspecte gairebé ascètic donava enorme força a la seva presència. Era un intel·lectual senzill, amable.

Creus que l'art pot ser profund sent amable?

Sí, tot i que és difícil. En realitat associem, per alguna estranya raó, allò profund amb allò tortuós i dolorós i crec que és una deformació, un rotllo de la culpa i tot això.

No cantes temes propis?

No. M'encantaria, però no componc. Fa temps vaig creure que podria escriure però cal fer allò que sabem i hi ha bells temes, algunes musiquetes que es poden fer pròpies, portar-les al teu terreny, recrear-les. És una forma de donar-les nova vida, no es tracta de fer versions sinó de recrear i per això tinc un grup meravellós. Treballem molt les cançons, les desarmem i les tornem a portar al nostre terreny.

Com presentaries a Araca Quartet?

Com un acte de fe. El somni, l’afecte i el mim posat al servei d'un projecte. Els meus companys van ser un regal. Déu m’estima.

¿Recita’m algun vers d'un tango amb el que t'identifiquis especialment?

" La geografía de mi barrio llevo en mí,

será por eso que del todo no me fui

la esquina, el almacén, el piberío

los reconozco

son algo mío.

Ahora sé que la distancia no es real

y me detengo en ese punto cardinal

volviendo a la niñez desde la luz

teniendo siempre el corazón