NAU NUA NOVEMBRE 2013






Amalie and Friend. Foto de Just Loomis. Noruega 2013
© Just Loomis. Cortesía de Galerie Hiltawsky
Tots els drets reservats

JORDI SAVALL

Manresa, Mare Nostrum


© David Ignaszewski





“Recordar l’època en què vam tenir tantes coses en comú”va dir Jordi Savall fent vibrar el Mediterrani originari, úter fèrtil i protector, violat sistemàticament, vulva anhelada sota risc continu de mutilació,vent eròtic, carnós, de devenir violent i mort sempre en brisa càlida nodrint pinedes i oliveres amb una mà i dunes de formes capricioses amb l’altra.

Una introducció històrica va fer valer el valor literari del Mar Mediterrani, el Mare Nostrum que no ho és tant, o només en part, un mar que rep noms tan diversos com cultures banya. El nostre Mediterrani és el Mar Blanc dels turcs, el mateix mar com va escriure Amos Oz i alhora sempre tan diferent. El repertori anunciat era tot un viatge del que em va sorprendre la manca de peces hispàniques. Algèria, Israel, França, Turquia, Occitània, Itàlia, Bulgària, Xipre, Grècia i el Marroc, de la banda blanca del mar dels turcs, i Romania i Moldàvia, de la banda del Mar Negre, amb una improvisació final entorn una mateixa tonada, van ser un recorregut intens i calmat de pocs amics en els temps actuals de la immediatesa.

Jordi Savall presentava per primer cop el seu Hespèrion XXI a Manresa, dins l’adequat marc de la Fira Mediterrània i dirigint una formació integrada pels cantants Lior Elmaleh i Gürsoy Dinçer, al kaval el búlgar Nedyalko Nedyalkov, a l’oud el marroquí Driss el Meolumi, també a l’oud l’israelià Yair Dalal, al kannun el turc Hakan Güngör, al santur el grec Dimitri Psonis, a la percussió l’espanyol Pedro Estevan i a la viela d’arc, el rebab i la direcció, Jordi Savall. La interpretació va ser superba i sòbria, mantenint de manera excel·lent el difícil pols a mode de mantra que aquestes peces requereixen doncs tenen un fons molt més espiritual que de variació formal, aspecte aquest darrer que pot incomodar a un públic més avesat a les propostes de canvi ràpid i formes més lligades a la música popular de carrer. Les músiques de saló interpretades per Hespèrion XXI formen part de les tradicions ancestrals de les nostres cultures mediterrànies, lligades a Orient en els seus orígens, i cultivades sovint en el marc religiós, sent el bressol de tota la música clàssica posterior. Esdevé doncs un mirall difícil d’assumir des de la perspectiva actual, com si tot allò que ens és essencial hagués per molts desaparegut per sempre, fins al punt de la incomprensió.  A d’altres, en canvi, ens desperta ritmes que ens transporten a llocs que mai hem trepitjat però que sentim en part casa nostra, com realment ho van ser.

Hespèrion XXI és un projecte continuador de l’Hespèrion XX fundat el 1974 per Jordi Savall, Montserrat Figueras, Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith. Hesperia era el nom antic donat a les dues penínsules més occidentals d’Europa: la Italiana i la Ibèrica. Tal i com ens expliquen els fundadors del projecte, en grec antic, Hesperio significava “originari d’una d’aquestes dues penínsules” i també era el nom que es donava al planeta Venus quan apareixia a occident per la nit. El projecte té com a motor la recerca partint de la música barroca i anant enrere recuperant el repertori renaixentista i medieval. Reconstruir la riquesa musical europea des del segle X al XVIII i confrontant-la amb la descoberta al nou món, l’orient mitjà i llunyà, buscant els nombrosos i de vegades misteriosos punts en comú, sovint oblidats, i donant vol a la creativitat en les seves diferències, esdevé lliçó social especialment en uns moments on les diferències culturals, escampades però no del tot acceptades, sovint es veuen més com a problema que com a enriquiment, que és el que sens dubte són i sense les quals som orfes de tota humanitat. 


Jordi Savall | Vídeos aquí


Text de Juan Carlos Romero
Hespèrion XXI website www.alia-vox.com
Foto de David Ignaszewski
Cortesia de Fira Mediterrània de Manresa
Fira Mediterrània de Manresa website www.firamediterrania.cat
Tots els drets reservats

HÉRA MÉNARD

Colors i sons








La vaig veure en un vídeo cantant Lullaby tocant un ukelele i em va dibuixar un somriure tan fresc que encara roman en mi. Ella és Héra Ménard , compositora, cantant i guitarrista del Quebec, i la seva  Lullaby artística està volant plena de sensibilitat, com a solista i també com a membre de The Rainbows, un grup vocal de sis cantants influenciats pel jazz i la música pop sempre a la recerca d'arranjaments sorprenents. La música jazz és també una influència molt important per l’Héra, de fet , ella té un grau en interpretació jazz i popular, però les seves composicions en solitari són més a prop dels sons folk i country. També és Màster en interpretació per la Université Laval i està treballant contínuament en noves maneres d'enriquir les seves cançons amb la finalitat de preparar el seu àlbum de debut. Ha actuat en musicals com Annie en 2008 a la Salle Dina Bélanger del Quebec i ha estat guardonada amb molts premis en concursos musicals . De moment, podem gaudir d’algunes de les seves belles cançons com ara Je pense encore à toi, Et si, Couleur noir, Les jours heureux, Les dernières heures i la somrient, refrescant , però també fràgil Lullaby volant al ritme de l’ukelele de l’Héra .

Quina va ser la teva primera cançó?

La meva primera cançó es diu " L'eau , l'air , la terre , le feu". Jo tenia 15 anys quan el vaig escriure .

Jazz , folk, country, pop, teatre musical ... on és l’Héra Ménard ?

Les meves composicions es troben entre el country, el folk i el pop, però m'agrada molt el jazz i m'encanta el teatre musical, és només que no els composo...

D'on ve el teu Couleur noir?

" Couleur noir " ve d'una ruptura amorosa, però crec que en última instància  es pot aplicar a qualsevol situació en què un creu que tot està perdut i ens cal esperança, però fins i tot l'esperança sembla perduda. És una cançó on tracto de ser positiva malgrat tot.

Vas presentar Les jours heureux al festival nau nua . Ets una persona nostàlgica?

Sóc una persona molt nostàlgica! No obstant això, "Les jours heureux" no és especialment nostàlgica, parla de la manca d'inspiració que sento quan tot va bé a la meva vida.

Ukulele o guitarra?

Si he de triar, prefereixo la guitarra... més possibilitats. Però l’ukelele és més fàcil de transportar!

Je pense encore à toi ... Has descobert què és l'amor?

Sóc una gran amant, des de molt abans de ser cantant! Jo ja he descobert l'amor moltes vegades, de diferents maneres. Però encara n’estic aprenent... i això és el que té de bo! "Je pense à toi encore" va ser escrita per a un amic meu que patia durament una ruptura. Ara, he viscut situacions similars i sóc capaç de cantar-la tot identificant-m’hi.

Et si ... no fossis músic, llavors?

Si jo no fos músic ... seria actriu!

Héra Ménard és més melodia o ritme?

Melodia. Tot i que són força indissociables per a mi.

Parla'ns dels teus projectes futurs .

En un futur proper hi ha la idea de l'àlbum, que espero es materialitzi molt aviat. Continuaré participant en algunes competicions, els festivals . Fer-me veure el màxim possible. I a mig termini jo diría que una florent carrera al Quebec i potser a Europa, qui sap?

Deixa volar la teva imaginació . Si tinguessis una nau nua, què faries amb ella?

Jo la veuria com un vaixell que m'haurien donat amb carta blanca per fer-ne el que volgués... en el meu cas, seria un veler amb el que voldria fer la volta al món! Per descomptat, portaria el meu ukelele amb mi ... és més fàcil de transportar!

Héra Ménard | Vídeos aquí


Una entrevista de Juan Carlos Romero
Héra Ménard website www.heramenard.bandpage.com
The Rainbows website www.therainbows.ca
Foto cortesia de Héra Ménard
Tots els drets reservats

PAUS

Ao vivo






Des de Portugal ens arriben PAUS , una banda formada a Lisboa el 2009 per Hélio Morais , Fábio Jevelim , Joaquim Albergaria i MakotoYagyu . Dues bateries , un baixista i teclats que experimenten amb el pop i els sons psicodèlics . Es van presentar a la Sala Apolo de Barcelona com a part de la Primavera Touring Party, primera edició d'un festival en gira programat a Barcelona , Saragossa , Santander , Gijón , Santiago de Compostel · la, Valladolid , Londres , Bordeus , València , Bilbao i Madrid . L'actuació de PAUS va ser una de les més interessants de l'obertura del festival a Barcelona que s'havia iniciat amb Lee Ranaldo , Refree i Standstill. PAUS van ser els quarts a tocar i van mostrar un so potent que fins i tot toca elements hardcore en alguns moments . El concert va ser profundament intens creant una nova experiència respecte a la versió d'estudi de les cançons i sent fidels al fet que cada concert és un esdeveniment en viu i la vida significa sempre canvi i la consegüent evolució .


PAUS va llançar un EP de debut el 2001 titulat É uma água que obria amb el tema Pelo pulso, una prova perfecta de la potència de la banda. Des de llavors , la banda només ha llançat l'àlbum titulat PAUS el 2011 que va assolir el número 3 a les llistes portugueses i amb magnífics temes com Bandeira Branca, més dominat per sons de teclat que creen atmosferes oníriques . L'any que ve publicaran un segon àlbum i després de la seva actuació a Barcelona estem segurs que serà un molt interessant pas més enllà .


PAUS | É uma água. Escolta'l aquí


Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Primavera Sound
Tots els drets reservats

YOULIAN TABAKOV

Supervivència de la bellesa








Què és el temps ? Mai no n’hi ha un de sol, ni tan sols un únic pas del mateix. Quin és el temps que ens toca viure? Tal pregunta emergeix sempre com si estiguéssim a mercè de la circumstància, com si no poguéssim actuar-hi de cap manera . I no obstant això, no ens toca un temps sinó unes persones que actuen de determinades maneres, escudant-se en el mínim comú majoritari , carrincló les menys, cruel les més.

De la recent edició de L'Alternativa , Festival de Cinema Independent de Barcelona, que gràcies al temps i la circumstància de moltes persones ens arriba cada any puntual i benefactor com la tardor al beneït CCCB , Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, així com a d'altres espais com la Filmoteca de Catalunya i l'Institut Français barceloní, m’enduc a la memòria un bon grapat de grans maneres cinematogràfiques , malgrat admetre predilecció pel documental Tzvetanka / Цветанка ( Bulgària / Suècia , 2012 ) escrit i dirigit pel búlgar Youlian Tabakov. Molts temps, propis i aliens, bells els primers i roïns els segons, es mostren en aquest esdevenir d'una dona búlgara, Tzvetanka , que va sobreviure tres règims polítics : de la monarquia a la democràcia passant pel socialisme en el seu vessant dictatorial soviètic, guerra mundial pel mig amb el seu arrasador procedir per sobre.

Tzvetanka és una dona vitalista, imaginativa, constant, forta, d’essència que hauria de fer caure a molts les caretes de vergonya, malgrat que és ben sabut que aquesta circumstància no es dóna en els nostres temps. Ella resulta a més ser l'àvia del director, nascuda el 1926 en una família burgesa que li va permetre assistir a una escola privilegiada. Però la seva condició afortunada va ser la seva desgràcia acabada la guerra mundial amb l'ocupació soviètica . Els seus pares van ser culpats de ser enemics del partit i empresonats. Tot i així, ella va aconseguir permís per estudiar medicina a la universitat. La seva vida laboral va ser tortuosa, plena d'humiliacions , però va romandre al seu país tot i tenir l'oportunitat d'abandonar-lo . El seu últim dia de treball va ser justament el dia en què va caure el dictador. L'arribada de la democràcia porta també nova corrupció, segons ella polítics corroïts per la cobdícia, i mentre la nova llibertat es podreix la seva vista es va perdent a poc a poc, igual que es va apagant la seva pròpia flama vital .


El seu gran somni era ser actriu i amb aquesta pel·lícula té per fi l'oportunitat de complir-lo. La seva presència és absolutament fantàstica , gairebé el major mèrit de la pel·lícula . Rodada amb imatges d'arxiu i noves escenes gravades amb la Tzvetanka que s'entrellacen amb seqüències animades , l'obra aconsegueix un alè vitalista malgrat el seu gran contingut dramàtic: una bella vida atrapada en la crueltat del pas del temps a través d'uns temps marcats pel fanatisme de molts i l'estupidesa de gairebé tots .


Tzvetanka / Цветанка | Tràiler aquí

L'Alternativa 2013 | Selecció de fotogrames exposició aquí


Text de Juan Carlos Romero
Youlian Tabakov website www.youliantabakov.com
Foto cortesia de Tabakov Films
Tots els drets reservats