ORIÓ PEÑALVER & ERIC MONTEAGUDO
Roig sobre blanc i negre
Hi va haver un temps en què les línies eren només un somni i els colors eren el foc de la imaginació. Giselle & Malice prové d'aquesta època, d'aquesta dimensió. És un curtmetratge ple de poesia i una forta fotografia en blanc i negre, escrita i dirigida per Orió Peñalver i Eric Monteagudo. I tracta del dret de tot ésser humà a ser lliure. Aquest dret mai ha estat una mica obvi, ni prou respectat, no només en el passat sinó en els temps que corren ia tot el món. A vegades, en el nom d'un suposat déu, altres en nom de la seguretat, la democràcia, la justícia, un suposat enemic ... però sempre pels interessos d'una minoria. Giselle & Malice és una història d'amor que mor a causa de les ments tancades de la societat.
La pel· lícula tracta sobre una llegenda segons la qual, en un temps de foscor i de prohibició, hi havia dues dones que van desafiar el destí. Giselle & Malice és la història de dues dones del segle XVI que oculten el seu amor per por a represàlies. Un dia, el pare de Giselle les descobreix i Malice és acusada d'embruixar a la seva filla. El poble condemna la suposada bruixa a ser cremada en la foguera. Però la pel·lícula és molt més. El ritme de les escenes i la fotografia barrejant un blanc i negre altament contrastat amb predomini de foscos amb alguns elements de color vermell, les flors com un signe d'amor, són un poema en si mateixos. Orió Peñalver ha estat a més el director de fotografia i ja é una sòlida carrera en curtmetratges com el recent Manual d'amor (3D) i Terra de víkings. Eric Monteagudo comparteix amb ell la direcció de la pel·lícula com en l'esmentat Manual d'amor (3D) portant-nos a cadascun de nosaltres a una atmosfera molt especial plena de repressió, por, ignorància i odi. No te'l perdis.
Selecció de fotogrames de Giselle & Malice exposició aquí
Mira la pel·lícula aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Promofest
Tots els drets reservats
Selecció de fotogrames de Giselle & Malice exposició aquí
Mira la pel·lícula aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Promofest
Tots els drets reservats
LES ANTONIETES
Stockmann
 |
| David Tarrason© Stockmann |
Era el dia de l'estrena i l'expectació a la Sala Muntaner de Barcelona no podia ser més gran. La sala es va omplir tant en públic com en il·lusió davant el nou projecte de la companyia Les Antonietes després de la bona acollida del seu anterior Molt soroll per res basada en l'obra de William Shakespeare. Perquè Les Antonietes no només aboquen la seva mirada cap a alguns dels més importants dramaturgs de la història sinó que inverteixen també la seva creativitat en fer una relectura carregada de profunda personalitat. Ara és el torn d'Henrik Ibsen i la seva obra En folkefiende (Un enemic del poble) publicada originalment el 1882. El seu protagonista és el doctor Thomas Stockmann qui vetlla per la qualitat de les aigües del balneari de la seva ciutat de l'activitat depèn en exclusiva. La batalla entre la fermesa dels seus principis i els interessos particulars confosos convenientment amb els col·lectius es converteix en la trama d'una obra que Les Antonietes han sabut veure com escrita ahir per avui i per demà. O per mai, segons si ens decidim a apartar la mirada del fang mediocre del qual tots formem part o mirar de front.
El cocktail Stockmann (utilitzant la imatge del cartell promocional de l'obra) es va servir lentament, deixant caure amb bon pols cada un dels ingredients, potser amb algun nervi fora de lloc en forma de titubeig esporàdic, però sense perdre mai la forma ni fluïdesa . Dirigida per Oriol Tarrasón i amb Bernat Quintana encarnant Stockmann amb enteresa malgrat donar-li un aire de joventut idealista que amb els seus avantatges també aporta la visió inconvenient del mal de l'edat, és a dir, el seu caràcter efímer. Tot i això, convenç profundament en el moment que retorça la imatge de la majoria descrivint-la com massa mediocre. Esplèndid. Pep Ambrós representa l'alcalde i el malabarisme triler del particular i el col · lectiu en un treball subtil i detallat. El qüestionament del paper dels mitjans de comunicació, també sotmesos als seus propis interessos en la lectura de la informació, amb la mal · leable redactora sota el gran treball de l'actriu Mireia Illamola, juga també un paper primordial en aquesta obra que ens retrata impecablement a cadascun dels membres d'aquesta massa que anomenem societat. Amb el fantàstic repartiment completat amb Annabel Castan, dona de Stockmann, i Arnau Puig, Les Antonietes segueixen i aconsegueixen.
Text de Juan Carlos Romero
Les Antonietes website www.lesantonietes.com
Foto by David Tarrasón
Cortesia de Les Antonietes
Tots els drets reservats
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)