|
NAU NUA FESTIVAL 2012
PARIS PHOTO 2012
| ||||
ALTRES CONTINGUTS EXPOSICIONS Mira i llegeix
 Una fotògrafa Vivint en roig
Vídeo
 Tràiler de l'exposició Les années parisiennes al Centre Pompidou de París
Galeria NAU NUA
 Sèrie fotogràfica 25:12 Lisboa
A ESCENA
Article Tragèdia una visió particular del Naixement de la tragèdia de Nietzsche
Vídeo
 Tràiler de la coreografia Performance 11 presentada al MoMA de Nova York
LITERATURA
Article Entra al món literari de Lafilledesastres
Poema
 Capes
Vídeo
 Recordant l'entrevista al Nea Big Read | SONS NAU NUA FESTIVAL INICI PROPER 3 DE DESEMBRE 
 Descobreix el seu àlbum Faster the stein
Vídeo
 Nou vídeo Hell broke Luce
Cançó
 Dia-Agnòstic del disc Entre monosíl·labs 2012
PANTALLES
Article Cineasta experimental
Tràiler
 Fragment de Film per a la Tate Modern de Londres
Film
 Vídeo Chiquitita and the soft escape 2003
CIUTATS
Descobreix
 Selecció de fotogrames del darrer Festival de cinema independent L'Alternativa
PENSAMENTS
Vídeo
+blog.jpg) Cultura universal i democràcia al CCCB | ||||
WHO MAKES ANITA SHAKE!
Molt més que aigua
Tres membres amb més d'un 70% d'aigua
formen Who makes Anita shake! O almenys això és el que ells diuen. Aquest grup
francès acaba de llançar un EP de debut anomenat Cinecittà juntament amb un vídeo
single amb el mateix títol que ha estat aclamat per la crítica. Ara, Antoine,
Clément i Amaury ens presenten el vídeo en viu Oh I have been stupid al Festival Nau Nua amb el qual podem gaudir
de les seves atmosferes de somni, les seves melodies amanides amb
sintetitzadors, guitarres i ressons del carrer. Who makes Anita shake! són una
eterna pregunta sense resposta, una experiència que abraça sons pop i
electrònics per tal de sacsejar les seves ments i les nostres, és clar.
Magnífiques cançons pop com Charlie i
Off the lights són només el
començament d'alguna cosa molt especial que ha d’arribar.
Qui fa tremolar a l’Anita?
Per què us vàreu inspirar en Cinecittà?
D'alguna
manera, va arribar al nostre estudi una postal de l'entrada de la città del cinema
... i tenim el costum de nomenar les cançons en una etapa primerenca del seu
desenvolupament, mitjançant la recerca de paraules amagades a l'habitació on estem.
Un títol té una gran influència en la manera com una audiència percep una peça
de música ... en el nostre cas, també poden participar en la construcció de la
pròpia música, encara que mai responen a una influència literalment: per
Cinecittà, volíem elements sonors com cossos flotant al mar, a través d'una
pel·lícula, o entre una multitud.
Ens podríeu descriure del vostre procés
de creació de les cançons?
Ens
inspirem molt en la vida quotidiana. La bellesa de tocar música junts resideix
en la posada en comú de les nostres respectives experiències a través del so i a
través dels altres. La cançó que presentem en el nostre vídeo de Nau Nua, Oh I
have been stupid, il·lustra el nostre procés creatiu força bé: Antoine havia
fet per si mateix el mantra que s'escolta en la cançó i s'utilitza per a la
repetició en bucle quan sona el soroll dels carrers i el metro. La banda es va
convertir en un canal per alliberar i expressar aquest nou material: Amaury va extreure
nous ritmes del mantra (començant per la col·locació de cops de tambor en les
consonants com es pot sentir), Clément va afegir més melodies per sobre i va
fer un matalàs de sintetitzadors perquè tothom es pugui relaxar.
Fonamentalment, ens agrada passar temps junts ... la banda s'ha convertit per a
nosaltres en una cosa entre una festa en una casa increïble i una teràpia de
grup a l'aire lliure.
Què és el que es veu en apagar els llums
(Off the lights)?
Es
veu millor! És una oportunitat per inventar més llocs i històries i saber més sobre
un mateix, com a una obra de la ràdio.
Què passarà quan arribi en Charlie?
Ell
va dir que enviaria una postal quan arribés, així que espero que puguem
començar a treballar en una nova cançó. Ah, i el món s'acabarà!
Com descriuríeu el vostre so?
La
nostra música és una disposició de notes tocades rere l’altra, i audaçment col·locades
dins d'un espectre de freqüència que amb sort va de 20 Hz a 20.000 Hz ... Sona
evasiu?
Sí, sona evasiu. Com veieu el vostre
futur?
Viatjant!
El nostre principal objectiu amb aquest projecte és portar-lo 'per tot arreu'
... Als tres ens agrada tenir moltes activitats paral·leles: llocs de reunió i
persones noves, el treball interdisciplinari, és la millor manera
d'inspirar-se.
Si us trobéssiu un vaixell abandonat a la
platja, què en faríeu d'ell?
En diríem Anita i l’empenyeríem cap al
mar perquè les onades i els corrents el sacsegessin. Això probablement ens faria
viatjar més lluny ... O seria estúpid?!
Definitivament no, no ho seria.
WHO MAKES ANITA SHAKE! VIDEOS aquí
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Who makes Anita shake! website www.whomakesanitashake.bandcamp.com
Todos los derechos reservados
SUSANA NEGRI
Sons terrenals
.jpg)
Susana Negri ve del cor del sud per
fer-nos lliurament d'uns sons terrenals que ella viu de manera intensa. Del
tango a la bossanova, la música de l'Amèrica Llatina cobra nova vida en la seva
veu acompanyada del seu grup Araca Quartet. Recentment van tocar al Harlem Jazz
Club dins la programació del Festival Internacional de Jazz de Barcelona 2012.
Artista polifacètica, dansa de la pintura a la cançó de la mà de somnis en
canvi permanent de forma però fidels a un mateix fons: el seu lloc al món.
Pintura i música, color, textura i so.
Què t'aporta cada element?
Jo
sóc una somiadora. Cadascuna de les disciplines em permet crear el meu propi
espai, el meu lloc al món, m'allunyo del tedi, de la rutina, de la mort, em
dóna alegria la música, conflictes, també la pintura. És el meu món. Cadascuna
de les coses que faig m'ajuda a ser qui crec que el creador, l'energia suprema,
o allò que se t'acudeixi que ens va crear, va voler que sigués. Si em deixen
...
Tango, bossa nova, bolero. Només et mou
el romanticisme?
Doncs
... sí. Més que romanticisme, jo diria que m'agrada la cosa visceral i
apassionada d'aquests estils.
Per què creus que són estils viscerals?
Perquè
els sentiments transmesos generalment en la música del Brasil i en el tango, ho
són. Vénen de la música negra, d'una cultura molt terrenal
.
Quins són els teus referents com a
autors?
Encara
que sembli molt boig, a més de la música de Chico Buarque o Caetano Veloso,
Eladia Blázquez, Astor Piazzolla, sóc una fanàtica i profunda enamorada de
l'obra del recentment desaparegut Luis Alberto Spinetta. Un Déu.
Creus en Déu (Spinetta a part)?
Crec
en quelcom així.
Quin és l'aspecte diví que et sedueix de
Spintetta?
La
seva genialitat. El seu poder de generar un estil propi, de ser referent per a
diverses generacions de sud-americans. La seva extrema primesa, el seu aspecte
gairebé ascètic donava enorme força a la seva presència. Era un intel·lectual
senzill, amable.
Creus que l'art pot ser profund sent
amable?
Sí,
tot i que és difícil. En realitat associem, per alguna estranya raó, allò
profund amb allò tortuós i dolorós i crec que és una deformació, un rotllo de
la culpa i tot això.
No cantes temes propis?
No.
M'encantaria, però no componc. Fa temps vaig creure que podria escriure però
cal fer allò que sabem i hi ha bells temes, algunes musiquetes que es poden fer
pròpies, portar-les al teu terreny, recrear-les. És una forma de donar-les nova vida, no es tracta de fer versions sinó
de recrear i per això tinc un grup meravellós. Treballem molt les cançons, les
desarmem i les tornem a portar al nostre terreny.
Com presentaries a Araca Quartet?
Com
un acte de fe. El somni, l’afecte i el mim posat al servei d'un projecte. Els
meus companys van ser un regal. Déu m’estima.
¿Recita’m algun vers d'un tango amb el
que t'identifiquis especialment?
" La geografía de mi barrio llevo en mí,
será por eso que del todo no me fui
la esquina, el almacén, el piberío
los reconozco
son algo mío.
Ahora sé que la distancia no es real
y me detengo en ese punto cardinal
volviendo a la niñez desde la luz
teniendo siempre el corazón
mirando al sur"
Es diu “Corazón al sur” i és de l’Eladia Blázquez.
SUSANA NEGRI/ARACA QUARTET VIDEOS aquí
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Susana Negri website www.myspace.com/susananegri2010
Tots els drets reservats
METAMORPHOSES_
Identitats postmodernes
Cinzia Palumbo ha creat una metamorfosi
on caben tots els seus somnis i il·lusions. La música de Metamorphoses_ és
suggerent com una porta entreoberta per la qual apareix una llum canviant a cop
de sensibilitat. Dels nous racons que ens ensenyarà en el futur només en podem
esperar experiències esplèndides en forma de cançó. Ens presenta el seu Night, as it disappears convidant-nos a
ballar amb un cor d'ombres xineses, juganeres i perilloses, com tot allò que a
la vida paga realment la pena. L'art té la capacitat de transformar-nos, i les
metamorfosis que ella viu i ens suggereix són, un cop descobertes, inevitables
i duradores. Heus aquí les llums de la nit.
Cap a on et porten les teves metamorfosis
i com les vius?
Cap
a on no ho sé i tinc dubtes que ho pugui controlar. Simplement, he fet les paus
amb la meva naturalesa postmoderna i les meves múltiples identitats.
Precisament és el títol d'una cançó teva
amb una sonoritat molt suggerent i misteriosa. Com creus que solem veure la
idea del canvi, socialment?
De
forma esquizofrènica. Verbalitzem que el canvi és positiu perquè ens projecta
cap al futur, d'altra banda hem desenvolupat un profund sentiment de nostàlgia
cap al passat.
Qui o què hi ha darrere el teu automat?
Un
synth, la repetició / automatisme de les oscil·lacions, el paral·lelisme amb
les obsessions individuals. Un etern retorn, a la fi.
Què et suggereix la foscor?
Intimitat,
introversió, possibilitats de ser. És un fluid. El dia és acció, pragmatisme.
Un sòlid.
Com afrontes la idea del futur?
Amb
una dosi d'ansietat. Tinc la percepció física del temps com a recurs escàs.
Metamorphoses_ ¿neix de la col·laboració
o és purament un projecte en solitari?
És
un projecte solitari. Una volta a la música després de molts anys. Una
habitació per a mi sola, el món i les seves expectatives no caben en aquest
lloc.
En què no vols convertir-te?
No
vull convertir-me en un desert. No vull perdre la innocència.
Si et parlo d'una nau nua, què et
suggereix?
És
l'absència de límits físics. Un vaixell fet de la mateixa matèria del mar.
METAMORPHOSES_ VIDEOS aquí
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Metamorphoses_ website www.soundcloud.com/metamorphoses-1
Foto de Andrea Lamount www.andrealamount.com
Tots els drets reservats
NINA HYNES
Què és real?
Nina Hynes és
creació pura. Quan li vaig suggerir la idea d'un festival online de música es
va mostrar molt entusiasta. Finalment, ens presenta un vídeo realitzat per ella
mateixa tot fent una versió de la cançó nadalenca "Where is the
baby?", escrita per Susan Nipp, un bell regal per nau nua. El seu
àlbum anterior és Really really do (2008) sota el nom de Nina Hynes and
the Husbands el qual ja va ser presentat a nau nua en l'entrevista Nina
Hynes / Cantant cartes al mar, títol en referència a la seva cançó Sending
letters to the sea. L'àlbum és un viatge meravellós des de la seva apertura
amb Flutter wow i el vídeo single Somewhere out there fins la
cançó final Turn on: "I never know what 's real, in everything
believe. I will fall again, a thousand times before, before I realise". Ara
ens presenta el disc Goldmine sota el nom de la banda Dancing suns i una
cosa de la qual estic segur és que ella encendrà la meva ment novament, perquè
com ella canta, Everything is possible.
Tot és
possible?
En efecte.
On és la teva
mina d'or (Goldmine)?
En el meu fur intern, en tu, en mi, en
tot el que ens envolta.
Quines són
les coses que trobes més inspiradores?
L'entusiasme, un bon esmorzar, un cel
obert, les idees .. idees, voluntat, canvi, la meva filla, pel·lícules, la
comprensió, la innovació, l'experimentació i un gran cor.
El teu procés
de creació és normalment una col·laboració amb una altra persona o més aviat
una obra solista?
Em moc entre l'ésser individual i el ser
part d'un equip .. durant l'últim any i mig, ha estat una col·laboració per fer
el meu nou àlbum Goldmine. Gran part és una col·laboració, així que he canviat
el meu nom pel de la banda Dancing suns. Sento que la col·laboració és molt més
emocionant que estar sol.
Qui hi ha a
la finestra?
Si ho sabés.
Ets un cor
ardent?
El foc és dins el meu cor.
Canta’m un
vers d'una de les teves cançons favorites.
Es tracta de "Beautiful
Cosmos", de Ivor Cutler
"What do we talk of Whenever we
meet? Nothing at all!
You sit with a sandvitx I look at a
roll.
Sometimes I open my mouth, and shut it.
We have a beautiful cosmos, you and me.
We have a beautiful cosmos. "
NINA HYNES VIDEOS aquí
NINA HYNES | SINGING LETTERS TO THE SEA Entrevista a NAU NUA aquí
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Nina Hynes website www.ninahynes.bandcamp.com
Tots els drets reservats
NALYSSA GREEN
Una criatura de la natura
De Barock
a The seed, Nalyssa Green ha
recorregut un camí intens. La primera vegada que vaig escoltar la seva música
va ser gràcies a la cançó Your eyes.
En aquells dies, les cançons Nalyssa em van seduir gràcies a la seva veu fràgil
que creix entre la llum i la foscor i una poesia nascuda de la més intensa i
romàntica manera de viure. Nalyssa Green ens va prendre de la mà, llavors, per
fer una passejada a través del seu poètic Cemetery.
Ara ella planta The seed del seu
futur com a compositora amb un segon àlbum que demostra que està plena de
talent i més intensa que mai. Des Grècia, parla del seu island favorita com una forma d'expressar el que significa per a
ella l'existència. Ella mira The moon
mentre dissenya la Revolution of beauty,
The wave que ens porta a la següent
era. El seu públic està augmentant a cada moment, tancaràs la seva porta?
El teu últim disc es diu The seed. Una llavor de què?
Una
llavor de futur. Una llavor d'esperança. Una promesa tangible que alguna cosa
existeix i es desenvolupa amb la finalitat de donar fruits en el futur. Un
símbol de la fertilitat i la creació.
La cançó d'obertura és The island. És una metàfora?
No
parla de la meva illa grega preferida, i els sentiments i pensaments que tinc
quan estic allà. Està escrita en aquesta illa. Es refereix a aquest vincle molt
fort que tenim amb tot el natural, tot i que ens hem oblidat d'això. El bosc és
viu, les estrelles estan tan a prop que es poden tocar, i tota l'illa (inclòs
tu) és un organisme viu.
Què significa The moon per a tu?
La
lluna m'intriga d'una manera molt especial ... Crec que és el símbol de la
feminitat. Té un gran poder sobre mi. I jo sempre la busco en el cel nocturn.
Vull veure-la i donar-me compte de en quina fase està. A la ciutat on visc, no
puc veure fàcilment (massa edificis en el camí). Així que he de fer un esforç
cada nit. Però és realment essencial per a mi exposar a la llum de la lluna. Em
recorda la meva connexió amb l'univers.
Podries parlar-nos sobre el procés de
creació del disc?
L'àlbum
va ser gravat per mi, el meu productor i guitarrista Spiros Livanis i la meva
bateria Evankelos Aslanides en una casa d'una bonic poble en una muntanya
grega. Envoltats de natura, a l'hivern i entre els nostres equips, instruments
i idees, ens allotgem allà per diversos dies gravant les cançons. Així que
l'àlbum és casolà i creat amb molt d'amor i cura, i amb la sensació de paisatge
meravellós d'aquest hivern i la llibertat de l'espai obert.
Cantes la Revolution of beauty. Què vols dir?
Jo
evangelitzo els albors d'una nova revolució: una forma revolucionària de la
revolució. Sense sang ni lluita ni dolor ni lletjor. Una manera més femenina de
revolució. Plena d'amor, la bellesa, l'harmonia i la tolerància. Canviar la
nostra manera de pensar i de viure seria el més revolucionari que podríem fer.
Revolució de les converses de bellesa sobre totes aquestes coses. I aquest
sentiment que de vegades tenim, sobre el qual no podem fer res, amb el que
realment podem canviar el món si volem.
Imagina una fàbrica nua. Què faries amb
ella?
Jo
la transformaria en un lloc on la gent es trobés, la gent es reunís entorn de
l'art i l'art es trobés amb la gent, un lloc on algú pugui passar una bona
estona. És un pensament que ja tinc, m'encantaria un gran espai buit industrial
aquí a la meva ciutat, Atenes, ple de persones que estimen la gent i l'art. Ple
de performances, concerts, teatre, idees innovadores, esdeveniments i
esdeveniments. Un lloc on tothom pugui ser ell mateix, actuar amb naturalitat i
sentir-se còmode. Amb un gran bar i barat, on celebrar festes llegendàries cada
nit.
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Nalyssa Green www.nalyssagreen.com
Tots els drets reservats
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)