Doble front
El projecte complet és
una experiència bioscòpica necessària, aperturista i higiènica, davant la qual
l’espectador ha de fer valer la seva pròpia visió com una més i, al mateix
temps, única en tot aquest trencaclosques de l’existència.
EXPOSICIÓ clica aquí
 |
Šejla Kamerić i Anri Sala
1395 Days Without Red
Production stills from 1395 Days without Red, photo by Milomir Kovačevic Strašni
A project by Šejla Kamerić and Anri Sala in collaboration with Ari Benjamin Meyers'
2011
© 2011, Artangel, Sejla Kameric, Anri Sala, SCCA/pro.ba
|
Imagineu dues
persones que contemplen la mateixa muntanya des de dos punts oposats. Cada
persona veu una cara diferent de la muntanya però no la veuen tota. Cadascuna
podria afirmar que allò que veuen és la muntanya, però també ho és tot allò que
no poden veure d’ella. Aquesta idea es pot aplicar a la vida mateixa i ens pot
ajudar a tenir una actitud més oberta envers l’existència i qualsevol de les
seves manifestacions.
Šejla Kamerić i Anri Sala han creat un projecte a dues visions en col·laboració amb Ari
Benjamin Meyers on la diferència de punts de vista ens aproxima a una
comprensió més àmplia d’un mateix fet. El projecte 1394 days without red fa referència als dies d’assetjament de
Sarajevo entre 1992 i 1996 on els tirotejos continus entre franctiradors
s’incrustaren en la quotidianitat convertint qualsevol acció que impliqués
sortir al carrer en un autèntic acte de supervivència. Šejla
Kamerić i Anri Sala
realitzaren un treball de filmació conjunta que després donà dues pel·lícules
independents, deixant clar que la visió personal, malgrat que el material de partida
sigui el mateix, té una influència determinant en qualsevol aspecte de la vida,
també en el món de l’art.
L’artista de
Sarajevo Šejla Kamerić planteja la seva pel·lícula seguint el personatge que interpreta l’actriu
espanyola Maribel Verdú. El neguit que suposa haver de decidir a cada instant
quin camí seguir davant el risc d’ésser tirotejada, aquest carrer o potser
aquella cruïlla, sola o enmig la multitud, mentre l’Orquestra Simfònica de
Sarajevo, que en cap moment va abandonar la seva activitat, assaja l’obra La Patètica de Txaikovski, nom amb què
es coneix la seva Simfonia nº 6. Els assajos, amb les seves parades sobtades i
tornades a començar sobre el mateix passatge, es barregen amb el neguit de la
dona al carrer sense saber què fer. Tota una obra que sens dubte remet l’autora
a la seva pròpia experiència aterradora.
D’altra banda, la
pel·lícula de l’artista albanès Anri Sala incideix en el fet que el personatge
de Maribel Verdú és a més membre de l’orquestra i s’adreça a l’assaig.
Problemes amb el tempo interrompen l’assaig una vegada i una altra mentre la
músic es deté a cada cruïlla i es carrega de valor contenint la respiració per
tal de seguir endavant al temps que assaja mentalment la peça, taral·lejant-la.
A la pel·lícula, doncs, l’assaig de l’orquestra i el devenir de la
instrumentista convergeixen en la interpretació de la peça.
Text de Juan Carlos Romero
Fotogrames del projecte 1395 days without red de Šejla Kamerić i Anri Sala
Cortesia de MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Tots els drets reservats