Electrocardiodrama
Hi havia una vegada
una banda a la fuga que ens oferí un petit concert. Entre ells, hi cantava un
bomber electrònic que, poc abans de sortir corrent novament, ens va fer arribar
un pastís flamejant dins un taxi de paper de diari. Si l’esbufegaves sota un
cel de melmelada, se t’encenien els llavis. Però el corrent venia ben mogut i
un grup de robots roses iniciaren un estira i arronsa perquè se’l volien
cruspir. Deien estar cansats de les frases buides. Mr. Bellamy va descendir
llavors del seu piano i va fumar la pipa de la pau junt amb el seu cor de rates
calentes. Va teixir una xarxa simple per a captar les ments complexes i, de
sobte, el pastís flamejant esdevenir cançó. Tot el món es va calmar, al cap i a
la fi, aquella nit actuava Le Fou a una bella ciutat anomenada Barcelona i
ningú s’ho volia perdre. Jo, tampoc.
Text de Juan Carlos Romero
Foto de Alfonso Vidal-Quadras. 2006. Tots els drets reservats