TROSSOS DE MIRALL
Julieta Triangular
Amistad silente és el nou treball de Julieta Triangular com a vídeo per a la cançó El corazón de Andrés del grup Denver. Defineix el seu treball com “experimentos cromáticos en pentagramas musicales” però la realitat és que visualment va molt més enllà. Els seus treballs són tota una experiència ben endins nostre i ens transforma en el poeta del seu recent curtmetratge, buscant la nostra identitat.
Quina és la nostra identitat? Existeix realment? Potser és un pèl precipitat pensar que pel fet de tenir consciència individual també posseïm identitat. Potser aquesta recerca és del tot inútil o bé podria ser que la identitat s’anés construint al llarg de la mateixa. Com va escriure Antonio Machado “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. I el camí traçat per Julieta Triangular és fascinant, ple de poesia en cadascun dels seus treballs i d’una audàcia visual que transforma cada fotograma en un poema per sí sol. Cada color és una pregunta.
La seva Amistad silente nasqué d’un poema propi. “Como suele suceder en mis trabajos la idea surge de un poema utilizando la palabra como base, la imagen se compone a partir de la pregunta ¿qué pasará cuando el poeta invada la luna? El poeta de la historia es un ser que ha perdido la inspiración, ya no tiene sobre que escribir, por lo que busca hacerse daño, reventarse la boca intentando alcanzar las estrellas, quiere reconstruir su vida, su poema”. I en aquest viatge de reconstrucció, Julieta crea universos nous complementats amb vells documentals de la NASA sotmesos a tractaments de color.
El poema original ens parla d’un poeta amb fam de creació que envaeix la lluna en busca d’inspiració al temps que es fa mal a ell mateix per crear poesia a partir del patiment. “Caminando sobre calles de espejos que como en Alejandra Pizarnik le permiten ver su reflejo de animal herido, se da cuenta que debe ser más persistente en su cacería y si desea calmar sus ansias de depredador, debe ir por el único ser que falta por ser devorado, su propio corazón”. L’autodestrucció com a única porta possible davant la impotència de ser més enllà d’un mateix i sense saber qui som realment.
El projecte ha estat realitzat per Julieta Triangular dins el Colectivo Ladradores de Ojos juntament amb el Colectivo Lepidópteros sent la cançó El corazón de Andrés del grup Denver el vehicle perfecte per aquest viatge poètic d’impotència davant la lluita per la pròpia imatge quan aquesta, reflectida en el mirall quotidià, no ens reflexa més que una presó que no som capaços de reconèixer. Tota una cromàtica espiritual.
Text de Juan Carlos Romero
Vídeo i fotogrames de Julieta Triangular