BELLESA INTERIOR
Anna Fenina
Anna és una noia sorprenent. Té només vint-i-tres anys i ja ha gravat algunes de les seves cançons, s’ha traslladat a Sant Petersburg i s’ha casat. Després de dos anys i mig de matrimoni va enviudar però el seu esperit no va decréixer. Sempre alegre, Anna dirigeix la School of Guarding Handicraft on amb els seus companys miren de despertar interès per les tradicions russes i la cultura eslava donant classes d’artesania. A més, Anna va ser la primera a Rússia que va crear un meravellós projecte sobre els mandalas indis anomenat Ojos de Dios. Ella viatja per tota Rússia explicant la història dels mandalas i ensenyant com la saviesa de segles i la puresa d’esperit ens lliguen als uns amb els altres en una trena plena de color.
Parla’ns de la teva adolescència temerària! Com era la teva vida abans de mudar-te a Sant Petersburg? Quines bogeries feies?
Vaig néixer i créixer a Yoshkar-Ola, a 800 Km a l’est de Moscou. És una ciutat petita però jo vaig fer tot el possible per tal de trobar coses interessants per al meu desenvolupament. Vaig participar en competicions i conferències, em vaig involucrar en la representació d’esdeveniments històrics, vaig cantar a una banda i practicar amb molts instruments, vaig viatjar per tota Rússia... El més boig va ser viatjar sola. Vaig arribar a recórrer 30000 Km del Polo Nord al Sud. Ara no puc ni tan sols imaginar com ho vaig fer.
Qui et va ensenyar el trenat Ojos de Dios?
Sé que un mandala no és només una brillant tècnica de trenat. Què representa per a tu?
Per a mi un mandala indi és una oportunitat de corregir el meu camí a la vida, fent artesania en harmonia amb els meus pensaments. També m’ajuda a trobar respostes en el meu subconscient i tot acompanyat del poder de la natura i la consciència de la meva força interior. L’artesania revela sempre l’energia femenina de les dones, ens permet parlar amb la resta del món en un idioma especial que no respon a una lògica. Els mandalas indis són com paletes de colors que faig servir per fer de la meva i el meu entorn quelcom brillant.
Com és el procés de creació mandala?
De vegades és un procés serè i que es pot predir, jo decideixo trenar, preparo tot el necessari i entro en el procés de creació i aquí està el mandala! Però sovint és com una obsessió. Un cop estava al metro perquè havia de dur uns documents al banc per a un negoci... De sobte, vaig sentir que havia de crear un mandala! Em va semblar que succeïa alguna cosa en què jo només hi podia influir a través del trenat. Vaig sortir del tren, vaig treure les pinces del bolso (sempre en porto un parell per si de cas) i vaig començar a crear un mandala asseguda a un banc. La gent del voltant no entenia què passava però no em va importar. Vaig posar els meus pensaments en ordre, vaig obrir el meu cor i vaig intentar que fer la feina amb tot el meu amor. No sabia perquè estava trenant però vaig sentir molt agraïment un cop el treball va estar enllestit.
Sents algun vincle amb els indis? Creus que vas ser índia en una vida anterior?
Crec que sí. Inclús quan no havia pensat encara en la reencarnació, de nena ja posava serrells a les meves samarretes i adorava les robes de pell. Les meves sabates preferides sempre van ser mocassins. M’agraden molt els indis i el seu mode de vida! Però m’adono que a allò passat no cal donar-hi voltes. La meva veu interior em diu: “Tens una vida present a Rússia, viu-la i fes que sigui meravellosa”.
Et puc preguntar pel que va succeir l’octubre de 2009? (El seu marit va morir en accident de cotxe). Què et va ajudar a continuar tan plena de vida?
Aquell octubre... No estava preparada per acceptar el que va succeir. El 2007 vaig conèixer a Dima, l’home més meravellós del món, sensat i pacient. Vam aprendre plegats a crear una família ideal. Vam seguir les passes amb èxit. Durant dos anys i mig vam viure com una família, un any i mig dels quals casats. El dia anterior al seu 20 aniversari, Dima es va estavellar amb el seu cotxe.
Primer em vaig prohibir pensar-hi, “què passaria si...”. Evidentment, evitava tot pensament de culpa. Aquest tipus de coses podien destruir tot allò positiu dins meu i ja m’havien arruïnat el meu entorn. Al menys volia salvar-me a mi mateixa.
Eventualment vaig tenir alguns problemes com la falta de diners i de crèdit en el banc. Durant un temps em vaig arribar a desesperar. Però molta gent del meu entorn em va ajudar. A molts no els veia des de feia molt de temps i encara no sé com em van trobar. Ells em van ajudar de moltes maneres, amb consells, atenció, recursos... Van organitzar un acte benèfic per ajudar-me en la difícil situació financera. Sense ells, no ho hauria aconseguit.
Un temps després, vaig entendre tot el que em va succeir. Va ser un mes, i potser et sorprendrà perquè molts poden necessitar més temps. Entenc que he de compartir els meus pensaments perquè l’ànima és immortal i no em d’oblidar que l’amor és igual aquí i allí. Vaig començar a escriure un diari online i vaig trobar moltes dones a Rússia que havien perdut la persona amada. Vaig començar a ajudar-les i donar-les inspiració i un dia em vaig adonar que sóc útil per als altres. Vaig deixar el moment més difícil enrere.
Gairebé un any i mig després no ho he superat del tot ni tampoc la meva situació financera. Però crec que tot anirà bé i tinc fe en mi mateixa i segueixo la meva veu interior.
Dius que Dima et va canviar... inclús després de la seva mort et va ajudar a canviar. Com va succeir?
Dima és l’encarnació de l’amor i la paciència. Tan sols en els llibres havia trobat un amor com el seu. Vaig aprendre de Dima com oblidar-me de l’ego, especialment per tot allò referent a mi, oblidant els ressentiments i aixecar-me de nou en caure en depressió. Quan he d’escollir li pregunto a Dima com he d’actuar i la resposta arriba com un impuls. Apareix al cor i sempre és certa. El meu marit és a prop de mi encara tot i que no com abans. Aprenc a mantenir un nou vincle amb la meva ànima.
Al teu diari escrius que sempre et passen miracles. Ens els pots explicar?
En què creus, malgrat els miracles?
Crec en Déu, però també que abans de la reencarnació les nostres ànimes aprenen lliçons de la vida que ens porten a ser més atents i cordials. Crec que creem la vida present amb els nostres pensaments i les nostres accions. Tinc una fe molt forta en què la família feliç no és un mite però sí que requereix un treball dur en connexió amb l’amor i la paciència. Crec en la vida a la natura lluny de la civilització, crec que és una gran idea. Accepto que tot el talent és a l’abast de tothom i que només cal desenvolupar-lo. Crec que hi ha un poder col·lectiu. I sento que el nostre planeta es troba al llindar d’un esdeveniment increïble.
Creu en la profecia maia del 2012? Com hauríem de canviar per tal que el 2012 sigui el principi i no el final?
Crec que els maies no tenien informació sobre el 2012. La data serà només significativa fins a un cert punt. Però cadascun de nosaltres necessita una preparació personal. El més important és oblidar les pors i començar a viure una nova era de la humanitat. Hem de desenvolupar les nostres virtuts, mirar atentament la nostra personalitat i convertir els defectes en virtuts. A més és important posar en ordre els nostres pensaments i accions i mantenir relacions. Si creiem que els desastres naturals són inevitables i no ens aterren, preparat per viure sense electricitat a la natura, familiaritzat amb les plantes medicinals i els detergents naturals, aprèn a construir una casa... No hi ha temps per reflexionar en què passarà o no. Hem de fer servir el present de manera profitosa per tal de millorar les nostres vides. Si cadascú actua d’aquesta manera la crisi s’acabarà.
Els mandalas serveixen per allunyar-nos de l’estrès?
Mandala és la més meravellosa gràcia d’interacció entre ànima i el món. Si acceptes el mandala com a ajuda farà el teu treball interior més lluminós i més bonics els murs de la teva llar.
Entrevista d'Anastasia Stolyarova
Fotos cortesia de Anna Fenina
Traducció de Juan Carlos Romero
Traducció de Juan Carlos Romero