UN SOMNI BLAU

Elena Sahnova

Jo entenc l’art com un mitjà d’expressió, ni més ni menys. Hi busco persones que s’expressin com a prova de la seva existència, conscientment o inconscientment. Un artista és una manifestació de la vida i per mitjà del seu art obtinc un punt de vista diferent del meu. Elena Sahnova forma part de la direcció del Voroznech Chamber Theater però sobretot té una mirada que ens retorna una existència, la seva, plena de matisos. La llum a través d’Elena Sahnova s’enriqueix amb les seves experiències i sentiments transformant un objecte qualsevol en un delit per a la nostra ment. La seva fotografia és un veritable imperi dels sentits.

Rapid eye movement em transmet, curiosament, molta pau tot i la velocitat del seu títol que fa referència a la fase de la son on la nostra activitat mental és més rica. Les seves fotografies són certament oníriques convertint els objectes més insignificants i domèstics en autèntics llocs de consciència surrealista. El color blau domina aquest món nascut dels somnis per a fer-nos somniar més enllà d’ells.

Durant la fase REM els ulls es mouen ràpidament, però a la sèrie que ens presenta Elena els nostres ulls es relaxen i es deixen endur. El ventall cromàtic blavós balla entre blancs i negres tanmateix com si d’unes radiografies blavoses es tractés. Sembla captar l’ànima dels objectes inerts en aparença i completament invisibles en la nostra vida quotidiana més enllà de la seva mera utilitat. Elena entén que l’univers és contingut a qualsevol objecte i que les realitats són diverses i no tan sols les que ens mostren els nostres sentits. Si no veiem el blau és només perquè l’objecte no ens el torna doncs és contingut en ell. Així doncs, veiem el que no hi és però Elena crea nous móns mirant-ho tot amb d’altres colors.

Quan algú desperta durant la fase REM ho fa en estat d’alerta i excitat sexualment. Amb la fotografia d’Elena Sahnova hom se sent en harmonia amb el món que l’envolta sent conscient que és molt més plural del que percebem doncs la imaginació és també real i els blaus que ella ens porta ens fan desitjar perdre’ns-hi i viure novament.

Text de Juan Carlos Romero

Foto de Elena Sahnova