ARBRES LLUMINOSOS

Smoke Fairies

El Festival Primavera Club 2010 obria de nou els seus braços a la celebració simultània a Barcelona i Madrid. Entre la seva variada i extensa oferta, la presència de les angleses Smoke Fairies ha estat de les més desitjades i posteriorment àmpliament satisfactòries experiències de les moltes viscudes en tota aquella setmana de tràfec musical.

Després d’un EP de debut, Frozen heart (Music For Heroes Records, 2009), ja de forta acollida, ara presenten el seu primer àlbum Through low light and trees (Music For Heroes Records, 2010).

La Sala Apol va començar el concert un tant freda en quant a assistència i recepció, però es va fer ràpidament evident que era més degut a la carregada agenda del festivla que a una manca d’interès. A la tercera cançó la sala era plena i la calor despertada per les dues joves cantautores era un fet. Les seves veus semblaven arribar des de paratges remots d’ecos gèlids que atemorien al temps que t’acollien. Una sensació dual poc freqüent. I així és la seva tènue llum sota els arbres, un lloc on el diable balla pel plaer de viure.
 

Katherine Blamire i Jessica Davies han gaudit d’unes estel·lars col·laboracions des que varen començar amb la gravació del seu primer EP. Bateria a càrrec d’Andy Newmark, clàssic experimentat al costat de John Lennon i David Bowie, i el contrabaix de part d’Al Mobbs, col·laborador de Gorillaz i molts altres. Tot això com a conseqüència de comptar a la producció en el primer tema amb David Coulter, admirat pels seus treballs amb Brian Eno i David Byrne, i Jarvis Cocker. Si hi afegim la qualitat de les composicions sempre vorejant l’altre món, i unes veus i guitarres electroacústiques que dibuixen paisatges sense retorn, el plat excedeix l’exquisidesa.

El seu actual àlbum continua aquesta aureola crepuscular. Arriba tenyit de tènues atmosferes i sons tallants, com si ens convidessin a ballar amb la mort com a l’escena final de Det sjunde inseglet (1957) de Bergman. Algunes de les cançons sempre han estat entre nosaltres i sonen a repetició, però les altres, com ara Erie Lackawanna, Storm Song o Summer Fades, són al capdavant d’una proposta que incita a mirar a l’altra banda i pensar que cada instant és en sí mateix etern. Els tambors ressonen perquè tinc un Devil in my mind.
 

Text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia de Primavera Sound