LA VIDA EN SILENCI

Donietta Roméas

Les fotografies de Donietta Roméas són gestos, llums, ombres, moviments, colors, estructures, en definitiva, la vida en silenci. Em va cridar l’atenció la seva frase “demain encore une fois, une autre moi et encore soi”. Així es pot entendre molt millor quina és la seva recerca en la fotografia, la captació d’un esperit, de l’instant i la seva energia, com aquell conte de Pere Calders a Cròniques de la veritat oculta on algú portava la vida guardada en un dels seus punys que mai obria per por a que se li escapés per sempre més. La vida sempre hi és però les seves distintes i efímeres expressions tenen un espai en la sensibilitat de Donietta Roméas, sent a la vegada refugi per a tots nosaltres.

La seva exposició sota el títol Émerveillement, publicada en el present número, neix de la seva admiració pels detalls de la vida vistos per mitjà de diferents filtres i enfocaments. Atura la seva càmera per tal de jugar més tard amb la captació de la imatge. Crea nous moviments en el moviment en sí mateix, desdibuixa realitats per a recrear-les de nou enriquint-ne l’esperit.

Deia Eduardo Chillida que de la mateixa manera que un punt és la unitat mínima de la geometria tot i no tenir dimensió, l’instant és la unitat mínima temporal mancat igualment de la mateixa. Així doncs, un instant no es pot mesurar i és, per tant, finit i infinit alhora. Aquesta relativitat del temps es viu fortament en la fotografia de Donietta Roméas on tot s’atura en l’instant per a multiplicar-se després en infinites realitats segons qui miri el retrat. Un cop captat, l’instant flueix novament en cadascun de nosaltres.

La vivesa dels seus colors ens mostra una passió per tot allò que retrata sabent que és únic i irrecuperable. Ella és conscient de què per molt que tracti de capturar-ho amb la seva càmera mai ho aconseguirà i el dolor degut a tal impotència dóna una força tremenda a les seves fotografies. Senzillament, un émerveillement.

Text de Juan Carlos Romero

Foto de Donietta Roméas