MÉS ENLLÀ DELS TEUS ULLS

Nalyssa Green

Tenir els ulls posats en el barroquisme dels cementiris resulta inquietant. Nalyssa Green és una jove cantant grega que presenta el seu primer disc, Barock (2010), com un lloc ple de racons suggerents. La seva barreja de rock i barroc és tan personal que aviat desitges haver-la descobert molt abans.

Your eyes have something to say they try to take me away…carry me away, carry me away...El seu desig per deixar-se emportar ben lluny s’expressa en aquesta cançó, Your eyes, com un mantra desesperat. Ella no s’adona que som nosaltres els qui caiem en la seva temptació meravellosa en melodia i sensibilitat. Però ella se sent decaiguda i no ho pot veure d’aquesta manera. Indagattah ens la mostra plena de dolor per la vida gris. The clouds are the same, they all whisper my name while I’m white as the snow in the gutter...I tots ens desfem davant d’un amor impossible. La seva veu estremeix com l’eco d’una persona estimada.

Cemetery aprofundeix en el laberint del dolor. La seva veu s’allunya cada cop més i ens deixa a soles amb uns arranjaments hipnòtics. Els cops de piano són enèrgics perquè saben que la vida passa. Però la guitarra torna respirant un Thick air. El seu bon gust pel ritme i la melodia flota hàbilment. I fell into the land of dead and met the ones I’ve loved. Nalyssa és forta i escriu des de l’honestedat. Loves expires és molt dura. I don’t need you because you’re of no use. Ella es mostra implacable sabent que la vida és cosa d’un mateix.

La seva música és ella mateixa i no hi deixa espai per a la banalitat. És capaç de traslladar-nos a llocs que tothom ha somniat. Let them eat cake ens fa desitjar no despertat-nos de tanta veritat. No te’n vagis mai.

Text: Juan Carlos Romero

Foto: Dimitris Kiriakos

Directora artística: Nalyssa Green