DESCOBRIR EL PRESENT

Mary Anne Hobbs

Mary Anne Hobbs té una aurea especial. Rebutja el títol de reina del dubstep per tal d’encarnar-se en evangelista del nou so. No és per menys doncs la seva iconografia visual és tan religiosa com la reverència que es produeix en el món electrònic tan sols en pronunciar-se el seu nom. Sembla ser que tot va començar un dia que el repte del so punk va irrompre a la seva vida amb la mateixa energia que remou la seva pròpia personalitat desbaratadora. Seductora, es recrea a cada instant a cop de l’accelerador de la moto que tant s’estima. La seva vida és un particular llarg i sinuós camí lluny d’arranjaments ostentosos recorregut a gran velocitat. Ella recorre a ritmes nous i ferms. És exigent i generosa i clama al cel contra l’actitud  encartonada del més del mateix.

Després de dotze anys treballant per a la BBC ha decidit encetar una nova etapa. Abans de la seva actuació al Sónar, vaig tenir l’oportunitat de canviar impressions amb ella.

Alguns t’anomenen la reina del dubstep, quina responsabilitat!, què se sent?

Em ruboritza. Realment, només sóc una evangelista d’artistes lliurepensadors i de sons avançats. Si algú em demanava una descripció de la meva feina jo diria que és la defensa de la nova generació d’artistes electrònics que treballen en el que anomeno la gènesi del nou so. És un gran privilegi comptar amb la plataforma de la BBC i no hi ha un dia que no en doni gràcies.

Des de Metallica fins a Joy Orbison, has presentat programes de rock i dub a la BBC Radio 1, quin tipus de música va aparèixer primer a la teva vida, el rock o l’electrònica?

Quan era molt jove la primera cosa que em va estimular van ser els Sex Pistols. Ells van encarnar un esperit desafiant amb el que jo  m’identifico musicalment. Desafiar l’apatia i la inèrcia de la cultura establerta. És el mateix esperit amb què connecto avui en dia. Per a mi, tota la bona música porta aquest segell desafiant, el gènere és immaterial i no té cap mena d’importància per a mi.

Què significa el dubstep per a tu?

És un terme paraigües, ara és una etiqueta que engloba la invenció i la llibertat...Connecta amb molts artistes, segells i clubs de tot el món que comparteixen un mateix esperit i una mateixa energia...Com el DMZ y EL FWD>>, Hyperdub, Tempa, NightSlugs, Rinse FM, Hessle Audio, Applepips, Numbers, Lucky Me, Dub War, Hotflush, Soul Motive, Brainfeeder, Low End Theory, Purple Wow, Skull Disco, Tectonic, Subloaded, Exodus, SubDub i l’SMOG…la llista és infinita.

Què serà el següent, potser l’òpera electrònica? La teva carrera professional ha canviat tant des dels teus inicis que sembla indicar que la curiositat és fonamental per a tu. És la teva forma de vida?

Una de les belleses de la meva feina és que mai saps què et trobaràs al tombar una cantonada. L’abaratiment de la tecnologia que permet a tothom crear ritmes amb una Playstation junt amb les plataformes online que donen als productors accés lliure a una audiència global a l’instant, ens porten a veure que el so i el seu procés creatiu s’acceleren tan ràpidament que resulta impossible predir què pot succeir la setmana que ve...i això és el que hi aporta tanta frescor en el meu parer...És un viatge sense fi a través del so.

Resulta sorprenent el teu vincle amb la BBC doncs és una institució tan important com antiga. Hi has tingut llibertat completa per als teus programes?

Sóc molt afortunada doncs la BBC m’ha permès una llibertat completa durant dotze anys.

Sabem que sempre declares que el festival Sónar és un dels grans plaers per als afeccionats a la música electrònica. Tu hi has actuat i hi retornes en la present edició. Es tracta d’una gran referència en la música electrònica com a influència de futur o més aviat un reflex del que està passant en aquell moment?

Una combinació d’ambdues coses. Òbviament hi ha grans noms i veritables icones en el cartell però sempre hi compten amb grans pioners, joves artistes amb els qui m’he creuat anteriorment a la meva vida, així que sempre m’excita el que hi puc trobar...Sento que no es pot qüestionar la importància que té a la carrera de qualsevol artista una actuació en el festival Sónar. A mi em va passar amb Skream, Flying Lotus, Joker & The Gaslamp Killer…Sónar va canviar les seves vides.

A Barcelona cada cop veiem més esdeveniments relacionats amb el dubstep però, quin és el seu centre actualment al món?

Ara mateix? Probablement Bristol.

Podem llegir al teu myspace una cita segons la qual els rols preestablerts són una traïció al que significa ésser humà. Però són normes inventades pels mateixos humans, es tracta d’un cercle viciós difícil de trencar?

Cadascú ha de construir el seu camí totxana a totxana, els humans més excitants són aquells qui no tracten de seguir el que d’altres marquen...És l’única manera d’evolucionar, sinó seguiríem fregant palets per a fer foc.

Les teves compilacions són com una Bíblia del dub, n’estàs preparant un altre? I podries dir-nos quina serà la nova referència en el dubstep?

Encara no estic treballant en cap altre, el meu nou projecte serà ser l’estrella de la nova pel·lícula de Tarantino “Fox force movie” com la nova heroïna motorista! Bé, només en els meus somnis!.

He d’admetre que el somni de Mary Anne Hobbs esdevé ràpidament la meva deliciosa fantasia. Tarantino i ella formen part de la creació des d’allò que és popular. Sento el soroll del seu motor sonant des dels seus principis cap a 1980 a la revista Sounds Magazine. Eren temps convulsos musicalment i allò proper tornava a prendre el timó a l’escenari. La gent volia senti que podia pujar a l’escenari a cridar i trencar tot destorb existencial. Ella inicià llavors la seva marxa i sense treure el peu de l’accelerador va esdevenir líder de la creació. La seva inquietud remou a tot aquell qui se li apropa. La seva oïda té molt bon gust, la seva mirada et perd a l’horitzó i t’hi abandona a la teva sort obligant-te a ser responsable dels teus actes i convencions. Cal arriscar si no es vol morir en el descontent. Ella ja no és aquí, està jugat a descobrir el present.

Text: Juan Carlos Romero

Fotos: Mary Anne Hobbs