EL DESPERTAR DELS ESPILLS

eRikm

Dels qui arribin a llegir aquest article res no en sé però amant em considero del collage tot i ser igualment ignorant del seu futur devenir. Amb Marcel Dzama, mentor del fantasma del passat, vaig quedar captivat per tal tècnica visual. Però igualment vigorós ha estat el collage sonor des dels futuristes fins als seus actuals devots, entre els quals en destaco a eRikm, músic electrònic i gran somniador de plats voladors en vibrants directes. El seu recent Dos d’ânes (2009), al costat de Jérôme Noetinger i Michel Doneda, té un aroma casolà molt allunyat de l’experiència dels seus concerts, on ens aboca improvisació amb ànim convulsiu. Des dels seus inicis en el rock noise industrial com a guitarrista, ha trobat en la improvisació a l’amant perfecta per a la creació. Potser, la relectura dels Poemes en ones hertzianes de Papasseit.

eRikm no és un músic sinó un artista del so. Juga amb les imatges com a creació sonora doncs són els sons que veiem però no podem sentir. D’aquesta manera, tracta les ones com a organismes vius i dansa amb ells amb una fluïdesa inusual. Manté un pols constant entre el seu instint creatiu i la paciència del públic. La nostra ment ha d’estar ben oberta per tal de gaudir de les seves propostes doncs ell és molt exigent. Aquesta exigència comença, però, en ell mateix demostrant-ho en els múltiples treballs en què ha col·laborat.

Gràcies a ell Mirrors never sleep.

Text: Juan Carlos Romero
Vídeo: eRikm and DJ Sniff de Steim
Foto: C. Ducasse