Impacte de la llibertat
Pierrot, l'enamorat de la lluna, sempre ha
estat un dels meus personatges preferits. Personatge nascut d'aquella Commedia
dell'Arte que va irrompre en la Itàlia del segle XVI originalment amb el nom de
Pedrolino i amb un caràcter irreverent, al seu pas per França va anar adquirint
modals i una expressió més melancòlica, i que avui és per a tots la del
pallasso blanc. I, per descomptat, també blau, després de la icònica imatge de
Jean Paul Belmondo en la magnífica pel·lícula Pierrot le fou de Jean Luc Godard.
Barcelona ha tingut el seu propi Pierrot, aquell
creat com alter ego de l'artista Antonio Gracia José, polifacètica energia
creadora que va passejar el seu enorme talent des del cabaret a les arts
gràfiques. Actor, dibuixant, escriptor, showman, Pierrot va ser pioner en el
cinema experimental i de terror. Mort recentment, l'Antic Teatre de Barcelona
li ret homenatge. Pierrot estrenà moltes de les seves obres de terror del que
va denominar Teatre d'impacte en aquest teatre quan encara es deia Círculo Católico
San José. Tots els seus muntatges escènics acabaven sent pel·lícules en Súper
8, sent alguns títols La
muñeca, Vampiros, Miss Drácula o Poseídos. El seu estil
underground de factura amateur era fruit d'una visió molt personal i del seu
ampli coneixement visual com a dissenyador gràfic i va ser projectat en
diferents festivals de cinema de terror, així com els seus cartells van ser
imatge al Festival de Sitges en moltes ocasions.
Ara se’l recorda mitjançant l'exposició de
les seves obres gràfiques i la projecció de material audiovisual. I podrem
recordar que hem de ser realistes i demanar l'impossible: la lluna.
Text de Juan Carlos Romero
Imatge d'Antonio Gracia José
Tots els drets reservats