Van Gogh
d'Ever Blanchet
d'Ever Blanchet
Deia Shakespeare per boca de Hamlet que
la qüestió era ser o no ser. Avui dia ser o no ser es refereix només a la
qüestió econòmica i a curt termini, res de llargs recorreguts. Però el cas de
Vincent van Gogh no respon a res d'això. Ell va ser pintor turmentat,
traumatitzat, incomprès i que va viure del subsidi familiar durant tota la seva
vida. Ara en canvi cada obra seva pot batre rècords en les subhastes i tothom
sap que hi ha un pintor molt, però que molt famós, que es diu Van Gogh. No
obstant això ell va acabar suïcidant-se i sense rebre elogis, més aviat el
contrari.
Ever Blanchet va escriure un monòleg
centrant-se en els seus períodes conflictius, des de la seva crisi a Borinage,
als 27 anys, fins als seus últims instants abans del suïcidi als 37 anys.
Aquesta obra estrenada al Grec de fa deu anys, torna ara interpretada per Martí
Peraferrer per deixar-nos veure com el sofriment personal i el camí creatiu
portaren a Vincent van Gogh a ser un dels pintors més reconeguts del món, això
sí, just després de seva mort.
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Teatre Gaudí Barcelona
Tots els drets reservats