Manresa, Mare Nostrum
Hespèrion XXI és un projecte continuador de
l’Hespèrion XX fundat el 1974 per Jordi Savall, Montserrat Figueras, Lorenzo
Alpert i Hopkinson Smith. Hesperia era
el nom antic donat a les dues penínsules més occidentals d’Europa: la Italiana
i la Ibèrica. Tal i com ens expliquen els fundadors del projecte, en grec
antic, Hesperio significava
“originari d’una d’aquestes dues penínsules” i també era el nom que es donava
al planeta Venus quan apareixia a occident per la nit. El projecte té com a
motor la recerca partint de la música barroca i anant enrere recuperant el
repertori renaixentista i medieval. Reconstruir la riquesa musical europea des
del segle X al XVIII i confrontant-la amb la descoberta al nou món, l’orient
mitjà i llunyà, buscant els nombrosos i de vegades misteriosos punts en comú,
sovint oblidats, i donant vol a la creativitat en les seves diferències, esdevé
lliçó social especialment en uns moments on les diferències culturals,
escampades però no del tot acceptades, sovint es veuen més com a problema que
com a enriquiment, que és el que sens dubte són i sense les quals som orfes de
tota humanitat.
 |
| © David Ignaszewski |
“Recordar l’època en què vam tenir
tantes coses en comú”va dir Jordi Savall fent vibrar el Mediterrani originari,
úter fèrtil i protector, violat sistemàticament, vulva anhelada sota risc continu
de mutilació,vent eròtic, carnós, de devenir violent i mort sempre en brisa
càlida nodrint pinedes i oliveres amb una mà i dunes de formes capricioses amb
l’altra.
Una introducció històrica va fer valer
el valor literari del Mar Mediterrani, el Mare Nostrum que no ho és tant, o
només en part, un mar que rep noms tan diversos com cultures banya. El nostre
Mediterrani és el Mar Blanc dels turcs, el
mateix mar com va escriure Amos Oz i
alhora sempre tan diferent. El repertori anunciat era tot un viatge del que em
va sorprendre la manca de peces hispàniques. Algèria, Israel, França, Turquia,
Occitània, Itàlia, Bulgària, Xipre, Grècia i el Marroc, de la banda blanca del
mar dels turcs, i Romania i Moldàvia, de la banda del Mar Negre, amb una
improvisació final entorn una mateixa tonada, van ser un recorregut intens i
calmat de pocs amics en els temps actuals de la immediatesa.
Jordi Savall presentava per primer cop
el seu Hespèrion XXI a Manresa, dins l’adequat marc de la Fira Mediterrània i
dirigint una formació integrada pels cantants Lior Elmaleh i Gürsoy Dinçer, al
kaval el búlgar Nedyalko Nedyalkov, a l’oud el marroquí Driss el Meolumi, també
a l’oud l’israelià Yair Dalal, al kannun el turc Hakan Güngör, al santur el
grec Dimitri Psonis, a la percussió l’espanyol Pedro Estevan i a la viela d’arc,
el rebab i la direcció, Jordi Savall. La interpretació va ser superba i sòbria,
mantenint de manera excel·lent el difícil pols a mode de mantra que aquestes
peces requereixen doncs tenen un fons molt més espiritual que de variació
formal, aspecte aquest darrer que pot incomodar a un públic més avesat a les
propostes de canvi ràpid i formes més lligades a la música popular de carrer.
Les músiques de saló interpretades per Hespèrion XXI formen part de les
tradicions ancestrals de les nostres cultures mediterrànies, lligades a Orient
en els seus orígens, i cultivades sovint en el marc religiós, sent el bressol
de tota la música clàssica posterior. Esdevé doncs un mirall difícil d’assumir
des de la perspectiva actual, com si tot allò que ens és essencial hagués per
molts desaparegut per sempre, fins al punt de la incomprensió. A d’altres, en canvi, ens desperta ritmes que
ens transporten a llocs que mai hem trepitjat però que sentim en part casa
nostra, com realment ho van ser.
Jordi Savall | Vídeos aquí
Text de Juan Carlos Romero
Hespèrion XXI website www.alia-vox.com
Foto de David Ignaszewski
Cortesia de Fira Mediterrània de Manresa
Fira Mediterrània de Manresa website www.firamediterrania.cat
Tots els drets reservats