El principi de la fi
Das Rheingold
Das Rheingold
 |
| © Premsa Liceu |
Der Ring des Nibelungen (L'anell dels nibelungs) és un cicle de quatre drames musicals amb llibret i música de Richard Wagner, el qual té el seu eix central en la possessió d'un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, i que concedeix a qualsevol persona que el posseeix el poder de governar el món. Richard Wagner havia escrit l'estiu de 1848 Der Nibelungen-Mythus als Entwurf zu einem Drama (El mite Nibelung com esbós per a un drama) basat en el mite de la nissaga dels borgonyons que es van assentar al segle cinquè a Worms. Un any més tard, va començar a escriure un nou llibret possiblement estimulat per una sèrie d'articles convidant als compositors a escriure una "òpera nacional" basada en el Cantar dels Nibelungs, un poema alemany del segle dotze que, des del seu descobriment el 1755, havia estat aclamat pels romàntics alemanys com l’"epopeia nacional alemanya". Aquesta obra de Richard Wagner va esdevenir una peça de quatre òperes i li va suposar uns vint anys de treball, aproximadament de 1848 a 1874. Les quatre òperes que es coneixen com el cicle de l'anell componen la seqüència Das Rheingold (L'or del Rin), Die Walküre (La valquíria), Siegfried i Götterdämmerung (Crepuscle dels Déus).
El director d'òpera canadenc Robert Carsen va presentar la seva versió del pròleg de Der Ring: Das Rheingold (L'or del Rin) al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va explicar la inspiració del seu treball dient "Ara estem patint la destrucció de la natura per l'avarícia de poder. [...] Wagner va preveure que les lleis de la natura no estan en sintonia amb les dels homes". Curiosament, Wagner havia creat el seu drama com una trilogia, però finalment es va decidir a escriure aquest pròleg en el qual en un món on encara regna l'harmonia, les nimfes de l'aigua cuiden els seus tresors en les profunditats del Rin. Però després apareix algú que vol robar-los. Alberich el nibelung, un lleig i lasciu nan que coneix el seu secret: qui pugui aconseguir l'or i fer-se un anell amb ell es convertirà en l'amo del món, sempre que renunciï a amar. Estrenada al Teatre Real de Munic el 22 de setembre 1869 es va presentar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 30 de març 1910 i ara ha tornat dirigida per Robert Carsen, un dels més aclamats internacionalment directors d'escena d'òpera, amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons.
.
Patrick Kinmonth ha dissenyat un escenari minimalista i fosc amb blocs de formigó gris en suspensió i unes grues. De fet, aquesta producció va ser estrenada a Colònia l'any 2000. Va molt bé amb la música de Wagner, ja que permet que la música tingui el paper principal i realment funciona com un punt de vista ecologista del llibret de Wagner. Profundament interessant. Les veus del baríton Albert Dohmen com Wotan i especialment Ewa Podlés interpretant el curt paper d'Erda, brillaren juntament amb la resta de l'elenc. Al final, la música i els cantants van ser aclamats però l'escenari va ser, al meu entendre, incomprensiblement escridassat en un cor de molt soroll per no res. Das Rheingold en mans de Robert Carsen i Patrick Kinmonth va tenir un escenari auster i brillant permetent que tota la magnificència de l'obra de Wagner ens il·luminés.
Das Rheingold | Vídeos aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. © Premsa Liceu
Tots els drets reservats