NAU NUA: SOPHEAP PICH

Viceversa en els sòlids eteris

Buddha 2 by Sopheap Pich, 2009, Rattan, wire, dye

Dimensions: H. 100 in. (254 cm); W. 29 in. (73.7 cm); D. 9 in. (22.9 cm)

Purchase, Friends of Asian Art Gifts, 2012. Accession Number: 2012.349

L'escultor és un artista de les dimensions. No només de les dimensions espacials, tot i ser probablement la visió més òbvia, sinó també de la temporal. L'artista contemporani Sopheap Pich és un molt bon exemple d'això tal i com podem veure en la seva darrera exposició Cambodian rattan al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Nascut a Battambang, Cambodja, el 1971, crea noves formes a partir de la cultura ancestral del seu país. La seva obra Morning Glory és una prova notable de com les tradicions i la història poden ser una manera d'explorar el nostre propi punt de vista de l'existència i finalment convertir-lo en origen de quelcom de nou. La seva explicació d'aquesta obra en particular ens dóna una imatge clara del seu procés creatiu: "Durant el règim de Pol Pot a la dècada de 1970, la més important font d'aliment per a la població, amb excepció de l'arròs, era la planta campaneta (morning glory). Com que és la planta que hi creix més fàcilment, es va convertir en el vehicle de gairebé tots els àpats. Els cambodjans en menjaren molta i em sorprèn que encara ens la mengem avui en dia. Crec que ha de ser un dels més baixos elements de la cadena alimentària, la flor de la campaneta no té gairebé cap valor nutritiu. També mor molt ràpidament un cop recollida. Té una forma bella, la forma de l’icònic fonògraf RCA. La meva idea era simple: fer un retrat gegantí de la planta amb les flors en forma de campaneta o fonògraf com la millor manera de commemorar la seva importància per a mi. Però fer-ho en aquesta escala era un risc: passàrem gairebé sis mesos fent un treball el resultat final del qual desconeixíem, ni tan sols si tindria algun valor com a objecte d'art "¹ A partir del dolor sofert pels cambodjans durant la dictadura de Pol Pot, ell es centra en la bellesa de la forma de la flor de campaneta i crea quelcom de nou gràcies al seu treball amb el vímet: una flor eterna feta de vímet, bambú, filferro, fusta contraxapada i acer. Observant-la, la flor sembla viva, es pot sentir una mena de moviment, així com el temps i l'espai en la seva dansa a través de l'univers. És fluida i rígida, efímera i eterna, alhora, en el mateix espai.

Les obres titulades The fields of Ratanakiri arribaren després dels seus viatges per una de les terres amb major diversitat biològica de Cambodja. "Així que els meus ajudants i jo vam fer diferents mides d'estructures en malla sense saber què fer-ne. Mentrestant, jo havia estat recollint pols de diferents colors i còdols de diferents parts de Cambodja durant els meus viatges. No sé quina importància va tenir però per mi sempre he pensat que la naturalesa és molt més interessant que la política i la cultura. Volia omplir la meva ment amb el que els meus ulls veuen i quina opció en resultaria de tot plegat. També havia recollit diferents ceres d'abelles al llarg dels anys...Era només qüestió de temps que alguns d'aquests materials trobessin el seu camí en les meves obres. "² El resultat són dues obres molt intenses que transmeten la sensació d'una terra dura en què la supervivència és un concepte que està molt lluny de les nostres preocupacions occidentals, una lluita contra i amb la naturalesa que ell representa en bambú, vímet, filferro, arpillera, cera d'abelles, damar, pigment de terra, carbó, plàstic i pintura a l'oli, un retrat de l'estructura interna de la vida i de l'obra de Sopheap Pich en sí mateixa en què l'abstracció és només un punt de vista de la realitat.

SOPHEAD PICH | CAMBODIAN RATTAN. Exposició aquí

Text de Juan Carlos Romero
Budha 2 escultura de Sophead Pich. © Sopheap Pich
Imatge cortesia de The Metropolitan Museum of Art of New York
Referències 1 i 2 són descripcions de Sophead Pich
Cortesia de The Metropolitan Museum of Art of New York
Traducció de les descripcions per Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats