Un ull verd entre murs blaus
 |
| © Premsa Gran Teatre del Liceu |
Les contes d'Hoffman de Jacques Offenbach
Meravellós. Deliciós. Les contes d'Hoffmann de Jacques
Offenbach va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona sota la
direcció escènica de Laurent Pelly i la musical de Stéphane Denève amb
escenografia de Chantal Thomas, creadora d'una estructura de murs i escales de
forma canviant i d’un blau meravellós on ressaltar cadascuna de les escenes de
l'òpera fantàstica composta per Jacques Offenbach amb llibret original de Jules
Barbier basat en el conte escrit pel mateix Jules Barbier amb Michel Carré i
estrenada el 10 de febrer de 1881 a l'Opéra Comique de París .. I la fantasia
es va fer realitat, fins i tot a la platea i cada una de les llotges.
Tot comença amb la musa de la poesia,
enamorada de Hoffmann i a qui dóna tota la inspiració, apareixent en una
taverna de Nuremberg amb l'aparença de l'estudiant Nicklausse. Intenta
convèncer Hoffmann que oblidi el seu amor per la cantant Stella. Hoffmann, ebri,
narra als seus acompanyants tres faules sobre tres malmesos amors: Olympia,
Antonia i Giulietta, les quals encarnen el seu amor per Stella. Així es
desenvolupa aquesta òpera fantasiosa que Offenbach no va poder acabar del tot
abans de morir, de manera que mai ha mantingut una estructura fixa. Al final,
Hoffmann acaba de nou rendit a la poesia i la seva musa.
Olympia està magníficament interpretada
per Kathleen Kim. L'aplaudiment va ser genèric i entusiasta després de "Els oiseaux dans la charmille",
no sent Hoffmann l'únic que va rendir el seu amor per la finalment descoberta
autòmat Olympia, davant l'horror i la burla cruel de la multitud. Antònia té el
do d'una veu única i la desgràcia d'una malaltia que de cantar li portaria la
mort. La commovedora "Elle a fui, la
tourterelle" va ser tan sols una mostra de la delícia que va suposar
escoltar Natalie Dessay, que finalment es deixa temptar pel diable i canta. La
posada en escena de Chantal Thomas ens remet durant aquest acte al millor
cinema de l'expressionisme alemany, tal com si el Doctor Caligari o Nosferatu
dansessin les delícies d'Offenbach. Finalment, Giuletta és una cortesana que
roba els reflexos de les persones, perdent així la seva ànima . Tatiana
Pavlovskaya interpreta així un dels moments més esperats i especials de la nit,
la barcarola "Belle nuit, ô nuit
d'amour". I amb ella tots els nostres somnis emergeixen lliures,
satisfets de vessar felicitat en beure de les fonts del plaer líric i visual.
Vídeos aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia del Gran Teatre del Liceu. © Premsa Gran Teatre del Liceu
Tots els drets reservats