Foscor acolorida
10 anys no són res, segons es miri. Per a Patrick Wolf són tota la seva carrera musical des que s'edités el seu primer àlbum Lycanthropy. Per tal de celebrar-ho, publica el doble disc Sundark and Riverlight repassant tota la seva carrera. No és un simple recopilatori, sinó noves versions en acústic d'una selecció de temes d'aquests deu anys al costat d'alguns inèdits. Una manera de veure una faceta molt més propera de Patrick Wolf, sempre tan barroc. Escoltant el disc no trobo a faltar en cap moment el seu habitual so, més aviat un s'alegra d'arribar a un so més essencial del qual em costarà voler sortir. Des de l’inicial "Wind and wires", la seva revisió m'atrapa fins recórrer els dos llargs amb ànsies de tornar al principi.
Desitjós de gaudir de tan elegant i delicat so en directe i preguntant-me si aquest té alguna influència en el seu futur creatiu. "Oblivion", "The Libertine" i tantes altres se succeeixen creant una sensació de final de festa, més que de celebració. L'aire malenconiós s'apodera del disc fins a ser feridor, també la seva veu. De la seva mà, viatgem de París a Londres conscients del pas del temps, dolguts per saber que encara que volguéssim tornar, mai podrem. Patrick Wolf és conscient que aquests deu anys han passat i que aquelles cançons fruit d'un temps concret ja no poden ser les mateixes. Aquell Patrick Wolf ja no hi és, ni nosaltres tampoc. Mai podem tornar a posar els peus en un mateix riu, però ningú diu que el nou no pugui ser fins i tot millor, i aquest ho és. Apol·lo per fi ha tocat el sol, però prefereix la lluna.
PATRICK WOLF VÍDEOS here
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Patrick Wolf website
Tots els drets reservats