La natura davant del mirall
 |
| © Ros Ribas |
"Bye, Bye, Blackbird, bye, bye, no one here can love and understand me, oh, what hard luck stories They all hand me". La meravellosa cançó composta per Ray Henderson amb lletra de Mort Dixon el 1926 i que Gene Austin va convertir en tot un clàssic, es fon en la meva memòria al costat de la delicada "Blackbird singing in the dead of night, take these broken wings and learn to fly" escrita per Paul McCartney allà pel 1968 per l'eclèctic "White àlbum" de The Beatles. En ambdues, Blackbird busca alliberar-se del sofriment. Ara, el "Blackbird" de David Harrower ens arriba dirigit per Lluís Pasqual i interpretat per Jordi Bosch i Bea Segura. El passat passa comptes elaborant preguntes que ens poden fer sentir molt incòmodes en anar vinculades a un abús sexual. El sexe i la nostra visió del mateix, tan tenyida per qüestions culturals, porta els impulsos per terrenys de ningú, amagats, negats en moltes ocasions, arrossegant a la contradicció entre la natura i la moralitat, de vegades per bé i altres conduint al irremeiable abisme . Una obra que el dramaturg escocès va escriure el 2005 per encàrrec del Festival d'Edimburg on va ser estrenada sota la direcció de Peter Stein. Una noia de 27 anys vol entendre la relació que va mantenir als 12 amb Ray, llavors de 40 anys, i per la qual aquest va ser arrestat i empresonat. Ella estava enamorada i va creure que ell també ho estava. És això possible? És això admissible? ...
BLACKBIRD | Tràiler aquí
Text de Juan Carlos Romero
Blackbird escrita per David Harrower
Dirigida per Lluís Pasqual
Foto de Ros Ribas
Tots els drets reservats