JOSEP ESCOBAR

El color de la caricatura







Recórrer els espais que la memòria del meu temps infantil ha escampat per cada dimensió del meu present és, en molts casos, caure de ple en el compte dels còmics. I bàsicament personatges espanyols que retrataven amb cruesa però molt afecte una cultura basada en la picaresca. La figura del murri que tants personatges ha donat a la literatura espanyola les accions dels quals anaven des de la pura subtilesa fins el nyap sense pal·liatius, sent aquest últim el més comú.

Els personatges creats per Josep Escobar estan sens dubte en un lloc especial i específic, tant en la meva memòria com en la de tots, al costat d'altres genis espanyols de la historieta com Ibáñez i Vázquez, i de l'humor gràfic com Forges o Mingote. En el seu entorn immediat a Catalunya, la tradició del còmic es remunta als temps de la revista Patufet i ens porta a la memòria grans noms d’il·lustradores com Lola Anglada o Pilarín Bayés i creadors de tires humorístiques com el Perich. Escobar i els seus personatges són vius entre tots ells.

Josep Escobar va néixer el 1908 a Barcelona i va iniciar la seva carrera com a dibuixant en els anys vint després d'un concurs per a la revista Virolet, mentre treballava com a funcionari de correus. Des de llavors, les seves col·laboracions en revistes es van succeir: La Gralla, L'Esquella de la Torratxa, El Sigronet, Papitu, TBO ... Durant els anys trenta, Escobar començà a treballar en pel·lícules de dibuixos animats. Així, el 1933 va realitzar La Rateta que escombrava l'escaleta  al costat del fotògraf Joan Bosch.

Però la Guerra Civil li portaria conseqüències penoses. Per motius polítics va ser condemnat a 6 anys de presó. Malgrat tot, fins i tot allà va continuar dibuixant caricatures per als presos guanyant així alguns diners. Finalment, li van rebaixar la pena a un any i mig, encara que va estar en règim de llibertat vigilada. I així arribaria a finals dels anys quaranta quan a la revista Pulgarcito crea els seus personatges més cèlebres: Zipi i Zape i Carpanta.

Els bessons Zipi i Zape, ros i bru, són al costat de Mortadelo i Filemón d'Ibáñez la parella dibuixada més popular de la cultura espanyola. Dos nens molt entremaliats que provoquen aldarulls fins i tot quan intenten fer les seves somiades "bones obres", en una família que mostrava moltes de les dureses de la societat espanyola de llavors. Així, l'aconseguir una bicicleta es convertia en un somni inabastable, havent de guanyar-se cada peça com a premi a bones accions. Encara que a falta de bicicleta, la pilota de futbol era el perfecte aliat.

Carpanta, en canvi, era un afamat que vivia sota un pont, que somiava amb un pollastre rostit a la nit i deambulava per aconseguir una cullerada de llenties durant el dia. Una cosa massa habitual en aquells dies de l'Espanya de postguerra.

Altres personatges completen l'obra d'Escobar, com Petra, la minyona de vestit negre i còfia blanca arribada d'un poble d'interior per a servir a la capital. Un univers ple de sàtira a una societat on tot era gris tirant a negre, on alçar la veu podia costar la vida i mantenir-la en el dia a dia era molt difícil. Els colors d'Escobar van donar a molts nens una mica de color, fins i tot als que el vam descobrir ja en els vuitanta, quan tot aquell temps no era un record sinó una cosa llunyana que escapava al nostre enteniment. Escobar va morir dibuixant el 1994 i del seu traç queda viu sens dubte un gràcies Escobar per totes les teves "albricias i cuchufletas".


Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia  de Montserrat i Carles Escobar. Tots els drets reservats