SEMPRE L'ÚLTIMA

Wim Vandekeybus

La meva primera experiència amb la Cia Ultima Vez, fundada el 1986 pel coreògraf belga Wim Vandekeyus, va ser a través de la seva pel·lícula Blush (2005). L’experiència va ser increïblement satisfactòria. La música de David Eugene Edwards, corrosiva, torbadora i precisa, fluent a través dels ballarins envoltats de vermells i negres o en ambients de natura salvatge, com abandonats dins l’art creatiu de Wim Vandekeybus. Blush és descrita en el seu procés creatiu per la pròpia Ultima Vez amb la mateixa passió amb què l’espectador viu el seu visionat: “In May and June of 2004 Wim Vandekeybus shot a 52-minute feature based on his successful performance Blush.  Carried by the music of David Eugene Edwards and Woven Hand and with texts by the Flemish author Peter Verhelst, Blush is a dazzling voyage swinging between the heavenly landscapes of Corsica and the slummiest depths of Brussels. It is an exploration of the savage subconscious, of mythical forests, of conflicting instincts, of imagination, where the body has reasons unknown to the mind. In dance sequences of attraction, confrontation and repulsion the performers take on animal metamorphoses…”. I aquell viatge no va ser la meva última vegada.

L’any passat Wim Vandekeybus va presentar la peça Monkey Sandwich (2010) amb la qual la companyia es troba ara mateix de gira al mateix temps que estrenen Radical wrong (2011). La peça que ara ens ocupa és la primera, la qual és presentada explicant “in Monkey Sandwich Wim Vandekeybus does not restrict himself to set patterns. His work is a fusion of music, dance, theatre and film, and this time the focus is on the last. The 21-year-old Damien Chapelle stands alone on stage and interacts with the fictional characters in the film. Although the emotional impact of the images outweighs any anecdotal element, it is a story about a man who tries to do good but causes great evil. For Wim Vandekeybus, this is to some extent a return to his roots, since he started out as a photographer. Nevertheless, the evolution of his work runs parallel to his investigation into the new potential of the body. How does the body change in a specific context? How can you act if your only opposite numbers are on a screen? Monkey Sandwich was inspired by unforeseen events, sudden twists and a fragmentary narrative structure. Not a million miles from urban legends, in which, as in this ‘monkey sandwich’ story, the truth often evaporates into fantasy.”

Com en molts dels seus projectes, Wim Vandekeybus torna a la plasmació en bioscòpia, presentant la seva coreografia en teatres juntament amb la filmació d’un pel·lícula. Ambientada en la música d’Elko Blijweert, l’obra es mou entre la hilaritat i la bogeria pel terreny de la mentida en el món teatral, i de la creació artística en general. Ell ho qualifica com un retorn a les seves arrels pel que fa a la forma visual, però com un pas més en l’evolució del llenguatge corporal. I el seu nou Radical wrong ja és entre nosaltres, com la primera vegada, o millor.

Text de Juan Carlos Romero

Fotos de Danny Willems cortesia de Ultima Vez