MÉS ENLLÀ DE LA MEMÒRIA

Ane Brun

Escoltant l’Ane Brun resulta difícil no sentir-se en un paratge nòrdic navegant de la calma a la tempesta amb una inusitada naturalitat. Aprofitant el seu pas per Barcelona el febrer de 2010, vaig tenir l’oportunitat de caure en la seva temptació i entrevistar-la al seu camerino de la Sala Becool. De veu suau i mirada penetrant, Ane porta amb ella la rosa dels vents i ens la torna cançó commovedora. Després d’escoltar-la res torna a ser el mateix. I ara arriba amb nous aires i nou senzill, Do you remember (2011).

Va sortir de la seva Noruega natal per anar a viure a Suècia, passant fa temps i en diferents períodes per Barcelona, on amb només vint anys va perfeccionar un impecable castellà. Després, set àlbums, premis, concerts per tot el món i el seu propi segell, Balloon Ranger. Activista per la conservació del medi ambient, recentment va actuar per la causa amb Benny Andersson, mític teclista del grup ABBA, autors d’algunes de les millors cançons pop que mai he escoltat i que aprofito per reivindicar, Voulez-vous?. La versió intimista del seu clàssic SOS que van interpretar plegats en directe és veritablement punyent. Però el seu contacte amb grans figures no s’acaba aquí, doncs durant l’entrevista, encantadora i entusiasmada, va exclamar “avui m’han confirmat que aniré de gira amb el Peter Gabriel, així doncs tens una primícia! Seré una de les dues cantants que l’acompanyaran juntament amb una orquestra de cinquanta músics”. I cal afegir a la llista a Ron Sexsmith, un altre gran talent melòdic rendit als peus de la veu de l’Ane. Junts canten el tema Song No. 6  del seu debut Temporary dive (DetErmine Records, 2005), també inclosa a Duets (DetErmine Records, 2005) on s’envolta de col·legues de l’escena sueca com Ellekari Larsson de The Tiny.

“Si puc evitar les entrevistes no em posaré trista per això”, em respon rient a la pregunta sobre les tasques de promoció. Porta sota el braç el seu últim directe Live at Stockholm Concert Hall (Balloon Ranger Recordings, 2009). “No tinc preferència per gravar en estudi o tocar en directe, són experiències que es complementen”. Així, als tres discos d’estudi hem d’afegir dos en directe, un altre de demos i actuacions amb Rebekka Karijord, entre d’altres.

Obre el seu Changing of the seasons (Balloon Ranger Recordings, 2008) gairebé xiuxiuejant-nos a l’orella “when I woke I took the backdoor of my mind and then I spoke”. “Parlo de canvis personals, canvis en el meu interior” m’explica, però són moltes també les referències a la natura doncs “he crescut a Noruega i allà tenia l’entorn natural a les portes de casa meva”. La seva poesia cristal·lina es mostra vibrant vestida en la seva veu. Una instrumentació curosa i minimalista la va acompanyant amb una tremenda sensació de fragilitat. “I walked into love, I walked into a minefield I never heard of”mentre sona un violoncel que estremeix a The puzzle. Entre els seu desitjos, “m’agradaria escriure sobre el canvi climàtic” somnia humil. Colpegen les veus que sembles sortides del dolor mateix a “to let myself go, to let myself flow is the only way of being, there’s no use taking a step back”. Ane, ets la bellesa amant. Torna aviat, singing queen.

Text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia d'Ane Brun