D'ACORD AMB BACH
Richard Galliano
42 Festival Internacional de Jazz de Barcelona
El camí a través d’acordió i bandoneó per les melodies de Bach és finalment deliciós. Badinerie (suite per a orquestra nº2 en si menor) passant per la més popular Air (suite per orquestra nº3 en re major) fins a la única peça composada per Galliano, Aria, mà estesa al llegat del mestre, són clares mostres de què tot té sentit en la sensibilitat.
El recent camí del gran acordionista francès Richard Galliano es pot entendre com una tornada a casa. Johann Sebastian Bach va ser un compositor, organista i violinista alemany que va portar el barroc musical a les seves més altes cotes de maduresa creant així els ciments de tota la música sorgida en posterioritat. Efectivament, tot es troba a Bach, i Richard Galliano s’ha submergit a la seva obra junt amb el quintet de músics clàssics que ja l’acompanyaren en la seva inspirada relectura de l’obra d’uns dels grans del segle passat, Astor Piazzolla. Escoltar el seu darrer treball és doncs un retorn als orígens.
El Festival Internacional de Jazz de Barcelona va posar als peus de Richard Galliano l’escenari del Palau de la Música Catalana assolint l’admiració del públic assistent. En aquest concert, el passat dia 19 de novembre, Galliano presentava el seu darrer Bach (Deustche Grammophon, 2010) així com d’altres peces del projecte Piazzolla forever (Dreyfus jazz, 2003). El pols d’allò més enèrgic fins el derivadament contemplatiu de Piazzolla va ressonar junt amb les harmonies sorgides de la compulsiva i meravellosa composició de Bach. Erik Satie també hi va ser present protagonitzant un dels moments més clarobscurs de la nit. Tot això sota la enorme inspiració de Galliano a l’acordió acompanyat per un quintet clàssic d’alts cims interpretatius. Jean-Marc Phillips, violí, Sébastien Surel, violí, Jean-Marc Apap, viola, Raphaël Pidoux, violoncel, i Stéphane Logerot, contrabaix. El concert va acabar amb el públic dret completament entregat a un músic francès que va poder escoltar fervorosos bravos! en la peça final que va interpretar en solitari.
La seva interpretació de l’obra de Bach és realment sublim. Galliano s’apropa al clàssic des de la naturalitat assolida gràcies a una gran sensibilitat musical. Segons explica ell mateix “en effet,dans ce disque, j'ai choisi un répertoire destiné à une multitude d'instruments (le Violon, le Violoncelle, les Claviers, l'Orgue, le Hautbois...) et chaque fois l'Accordéon, le Bandonéon ou l'Accordina (sorte d' Harmonica à boutons) s'approprient la partition originale et démontrent l'universalité de la Musique de J.S. Bach, pouvant être interprétée de manière tout aussi artistique et expressive sur des instruments inventés quelques... deux siècles après la mort du compositeur”. I tant el disc com el seu directe fan percebre aquesta naturalitat molt endins de l’ànima de l’espectador. La música flueix tal com si hagués nascut allà mateix per primer cop. És nova i antiga alhora, és el retorn de tot allò conegut però que havíem oblidat. La música de Bach ens està sempre esperant en el recorregut de la memòria creativa.
Text de Juan Carlos Romero