Bufant a la ment
La pel·lícula Krysař
Text de Juan Carlos Romero
Imatge és un fotograma del film Krysař de Jiří Barta
Tots els drets reservats
La pel·lícula Krysař
"Bufa vent bufa allà on vagis. Posa't l'abric, duu-me lluny", un cop va cantar Tom Waits. Era el 1987 i la cançó apareix en l'àlbum Franks wild years: Un Operachi Romantico in Two Acts, composta principalment amb la seva dona Kathleen Brennan per a una obra de teatre del mateix nom. Curiosament, la combinació del vent i el so em fa pensar en la meravellosa pel·lícula d'animació Krysař dirigida per Jiří Barta i estrenada només un any abans, el 1986. Krysař significa "El caçador de rates", i és una adaptació de Rattenfänger von Hameln, un conte de fades alemany medieval conegut a la resta d'Europa com el flautista d'Hamelin. La història original es refereix a un flautista, vestit amb roba multicolor, portant als nens lluny de la ciutat per no tornar, però al segle XVI la faula es va ampliar amb la història de les rates. L'adaptació creada per Jiří Barta és més fosca i s'elimina la història dels nens per incloure una escena final diferent i més severa.
Aleshores Krysař va ser un dels més ambiciosos projectes d'animació de la Txecoslovàquia dels anys vuitanta i la direcció artística va estar profundament influenciada per l'expressionisme alemany. En veure aquesta pel·lícula les imatges icòniques de films com Nosferatu de Morneau o Das Cabinet des Dr Caligari de Robert Wiene ens vénen a la ment donant-li encara més força a l'obra de Jiří Barta. L'escena d'obertura consisteix en un mecanisme industrial que inicia la seva posada en marxa mentre surt el sol. Hamelin és una ciutat de gent corrupta, on tot està perdut i els diners i la posició social són la principal prioritat. És obvi que hi ha una crítica al capitalisme que podria explicar el canvi del final de la història. Però la revisió més fosca de la història medieval no és la característica principal de la pel·lícula. Els titelles i el conjunt, dissenyats per Jiří Barta i fortament inspirats per l’obra de l’escultor català Josep Maria Subirachs a la façana de la Passió de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, són magnífics i creen la impressió que les rates estan més vius que els propis éssers humans que fins i tot parlen un idioma fictici. El resultat és una experiència meravellosa que revela l'enorme talent en tècniques d'animació a l'altra banda del teló d'acer. Temps de la guerra freda però també de mestres de la creativitat. El flautista de Jiří Barta n’és una de les millors proves.
Text de Juan Carlos Romero
Imatge és un fotograma del film Krysař de Jiří Barta
Tots els drets reservats