Vivint cançons
Olga Zoubkova és meravellosa. Composa
música i escriu textos en rus i anglès, a més d’arranjaments per a les cançons
dels seus músics predilectes (les seves versions de Sting són tan belles!) i
tocar amb algunes bandes famoses i participar en diversos projectes artístics.
Va deixar Rússia per anar a viure a Alemanya on treballa amb una de les millors
productores discogràfiques. Recentment, l’Olga ha signat un contracte per a la
publicació del seu proper disc.
A qui consideres el teu principal mestre
a la vida?
Oh, he tingut molts grans mestres i els
portaré amb mi tota la vida. En primer lloc el meu pare. Em va ensenyar tantes
coses des que era una nena petita, i encara avui. Tot sobre la música i la vida
mateixa. Ell mateix és l’exemple viu d’una persona que viu plenament, feliç
perquè fa quelcom que estima amb tot el seu cor. Així vaig aprendre a viure i
ser feliç amb el que faig.
Nascuda en una família de músics no tens
manera d’escapar de la música. Però sovint de pares tan talentosos i dedicats
neixen fills amb interessos oposats a l’art. Quan vas veure que la música era
el teu camí?
Ho vaig entendre molt aviat. La meva
mare era una meravellosa cantant de jazz. El meu germà era una estrella del
rock a Sibèria i el meu pare director d’una orquestra de vents infantil.
Aquesta orquestra ara té 26 anys, dos més jove que jo. Quan jo tenia tres anys,
el meu pare em va dur a un assaig de l’orquestra i em va donar un triangle,
tocant coses terribles. Un record molt divertit.
Em va portar temps saber què significava
realment la música per a mi. Vaig començar a aprendre a tocar la guitarra per
mi mateixa als tretze anys. Llavors la meva guitarra va esdevenir la meva
millor amiga, i encara ho és.
Amb qui has compartit escenari? Quina ha
estat la teva experiència més inoblidable?
N’he tingut moltes de grans experiències
en concert. Per exemple, els concerts amb en Brendan Perry, la meravellosa veu
dels Dead Can Dance. Vam tocar a Moscou i Sant Petersburg a l’abril del 2010. O
el World Music Festival a Usttu Huree, Tuvà, el juliol de 2010...va ser
increïble! Vaig rebre una gran energia dels més petits concerts tot i que no
menys importants, que vaig fer amb l’Artem Fadeev, que ara és el meu
guitarrista preferit. Ens vam conèixer per Internet quan jo vivia a Sant
Petersburg. Ell va venir des de Moscou tan sols per a tocar amb mi. I encara ho
fem. Va ser un plaer compartir escenari amb Svetlana Surganova i la seva
meravellosa orquestra. I amb l’estimada Vera Polozkova també va ser un plaer
increïble. Vam crear una simbiosi increïble de poesia i música, juntament amb
Artem Komissarov, un magnífic músic i mànager. Com a resultat de la
col·laboració varem editar un DVD del qual estic terriblement orgullosa.
Algunes persones han de treballar molt
dur el seu camí cap als seus somnis i aconseguir l’èxit i el reconeixement. Com
ha estat el teu?
Mai he pensat en l’èxit, no és realment
el que vull aconseguir. Sempre he volgut fer música. Tinc d’altres hobbies que
m’agraden, però res m’interessa tant com la música. És el meu gran amor. Tota
la resta ve i se’n va. Si fas alguna cosa amb una gran dedicació, en algun
moment comencen a passar coses. Com una mena de miracles que et porten cap a la
gent adequada en el moment oportú. Com més gran és la dedicació, més intensos
són els miracles. No és que tot hagi estat meravellós i fàcil des del principi.
He anat fent el meu camí durant anys, també. Encara avui és un camí que només
intueixo. Només que ara és una mica més fàcil i plaent.
Com crees les teves cançons per a que
sonin tan sinceres al disc com en directe?
Les has de viure quan les toques. No ho
puc expressar d’una altra manera. Quan vius la cançó que cantes, no importa on
és el micròfon, si a un escenari o a l’estudi.
Escrius en rus i anglès... Com t’ho fas?
Has escollit “nacionalitat”?
Escric les cançons per a certes
persones. Totes són dedicades y alhora confessions. Mira, el més recent ho he
escrit pensant en un americà. Com ho de fer? Evidentment m’agradaria
transmetre-li els meus sentiments de la manera més accessible possible, que és
la música. Però d’altra banda ho he de fer en un idioma que la gent entengui. I
així, l’amor defineix la meva nacionalitat musical. No escric gaire en rus ara
mateix. Ho hauria de fer, però més endavant.
Treballes molt dur! Tens temps per
dormir? Què et dóna tanta energia?
Dormir està sobrevalorat. Acostumo a
dormir menys de cinc hores. I m’acostumo a despertar a hores que estan molt
lluny de les normals. Això em manté productiva.
És fàcil mantenir el cor obert?
Oh, absolutament. Quan més fàcilment em
prenc les coses, més fàcil em resulta tot. Genial, no?
Definitivament! De quin color ets sents
ara mateix? Anímicament...
Per fora sempre negre. No em confonguis
amb una mentalitat gòtica. Per dins hi ha sobre seixanta-cinc milions de
colors.
Entrevista d'Anastasia Stolyarova. Tots els drets reservats
Foto cortesia d'Olga Zoubkova
Olga zoubkova website www.facebook.com/OlgaZeeOfficial